dimecres, 24 de juny de 2009

la poesia maleïda de la Via Làctia

Via Làctia - Viquipèdia

de totes les nostres ineptituds per a gaudir de la naturalesa, la ceguera a la Via Làctia és de les més feridores. La tenim al cel, hi estem immersos, i malgrat tot sóm incapaços de degustar l'abraonador espectacle que ens ofereix. Com podrien afrontar les cadenes de televisió la terrible competència que els suposaria aquesta vivència gratuïta i visualment poc superable, si no fos per la contaminació lumínica?

Quan vaig començar a visitar Àger, conegut com “el forat negre de Catalunya", me'n vaig adonar més que mai. Quina meravella ignorada! Alguna vegada, intentant explicar-ho a diverses persones, m'han arribat a dir (amb incredulitat i com si estigués sonat) que la Via Làctia no es pot veure ja que estem dins de la mateixa. Una incorrecta conclusió derivada d'aplicar superficialment l'aforisme que diu que la muntanya només es pot veure de lluny, i que denota moltes dècades de vida urbanita.

Doncs avui, el dia després de la revetlla, em trobo amb aquesta notícia: "La contaminación lumínica impide ver la vía láctea". I ja no em sento tan sol.

La Via Làctia és poesia celestial, però poesia de poeta maleït, que no tothom pot o bé sap apreciar.

foto: Viquipèdia
Publica un comentari a l'entrada