de totes les nostres ineptituds per a gaudir de la naturalesa, la ceguera a la Via Làctia és de les més feridores. La tenim al cel, hi estem immersos, i malgrat tot sóm incapaços de degustar l'abraonador espectacle que ens ofereix. Com podrien afrontar les cadenes de televisió la terrible competència que els suposaria aquesta vivència gratuïta i visualment poc superable, si no fos per la contaminació lumínica?
Quan vaig començar a visitar Àger, conegut com “el forat negre de Catalunya", me'n vaig adonar més que mai. Quina meravella ignorada! Alguna vegada, intentant explicar-ho a diverses persones, m'han arribat a dir (amb incredulitat i com si estigués sonat) que la Via Làctia no es pot veure ja que estem dins de la mateixa. Una incorrecta conclusió derivada d'aplicar superficialment l'aforisme que diu que la muntanya només es pot veure de lluny, i que denota moltes dècades de vida urbanita.
Doncs avui, el dia després de la revetlla, em trobo amb aquesta notícia: "La contaminación lumínica impide ver la vía láctea". I ja no em sento tan sol.
La Via Làctia és poesia celestial, però poesia de poeta maleït, que no tothom pot o bé sap apreciar.
foto: Viquipèdia
8 comentaris:
Si fas nit en un cim i pots veure-la no se t'oblida mai més :)
Així... qui assegura que no la podem veure perquè hi som dins, tampoc es deuen poder mirallar, no?
Salut! :)
elur, tu et veus els peus? XD
ummm... en veig dos... però segur que són meus? ;)
podem fer una prova, ves a obrir la nevera aviam si els peus venen amb tu o es queden al sofà... XDXD
avui encara hi són!!! XD
És curiós: mira que ens n'ensenyen de coses! Però a mirar el cel, que, de fet, és de les poques coses que no canvien al llarg de la vida, res de res!
és cert, hi ha tantes coses senzilles, gartuïtes i meravelloses de les que no gaudim com hauriem de fer-ho...
Publica un comentari a l'entrada