divendres, 29 de març del 2013

Com crear un favicon.ico multi mides per a la nostra web

El favicon és la petita icona que apareix al navegador quan entrem a una pàgina, normalment al costat de l'adreça web, i que s'incorpora quan l'afegim als marcadors. Fa molt anys -quan els que poblàvem Internet érem una mena de comunitat altruista- n'hi havia prou amb una icona de 16x16, però amb el temps les resolucions dels monitors i les pantalles s'han anat fent més grans.

Avui en dia el favicon.ico no serveix només pels navegadors, sinó que conforma la nostra identitat visual quan algú afegeix l'enllaç a la pantalla del mòbil, de la tablet, etc. Aprofitant que el format .ico ens permet incloure vàries mides de la mateixa icona en un mateix arxiu (quina genialitat!), podem dissenyar el nostre logo a mides diferents optimitzades als diferents destins que pot tenir.

En aquest cas, es tracta de la icona de la meva web personal, www.fcerdans.net, per la que he adaptat el segell d'artista amb el que signo les obres i els Llibres Artesans. I una vegada més, contradient la dita "amb programari lliure moltes coses no les pots fer", apareix el nostre estimat GIMP i ens dóna la solució més fàcil, ràpida i intuïtiva possible.

Imatge en capes a diferents mides en el Gimp
Amb el GIMP el procediment és tan fàcil com:
- Partim de la mida més gran, en el meu cas 128x128, a poder ser en .png, que admet transparència.
- Dupliquem la capa i en canviem la mida. Els formats més necessaris són 16, 24, 32, 72, 114 i 128 píxels.
- Ajustem la icona a les necessitats de la nova mida (per optimitzar s'han de fer retocs, sobretot amb la de 16x16).
- Tornem a la capa inicial i la dupliquem altra vegada Així anem repetint el procés fins arrivar a la mida més petita, que seria la 16x16 píxels. Si es perden detalls hi ha una bona opció que és adaptar el logo; en el meu cas, per exemple, la versió 16x16 és molt simplificada.

Un cop tenim totes les capes optimitzades Només hem de guardar com .ico i ens apareix el diàleg de la captura. Podem seleccionar les mides que volem que s'incloguin a la icona i les que no.

Guardar imatge com a icona de Windows amb el Gimp
Guardant la icona; seleccionem les capes que volem afegir

Un tema molt diferent és com s'ha de dissenyar bé la icona, això donaria per un article molt més llarg; aquí em limito a donar-vos unes línies generals d'ajuda per si algun dia us trobeu en el cas.
Salut!

dissabte, 23 de març del 2013

vostè és aquí: mapa de situació universal

Avui agafarem una perspectiva d’ona

Els últims anys he estat especialment fascinat pel ritme, un fenomen que tota la vida m’ha atret -vaig començar a tocar el baix molt aviat- i que progressivament ha anat acaparant protagonisme en la vida. De ritmes de la vida n’hi ha molts, encara que de la majoria no som gaire conscients que siguin un ritme: la rotació de la terra, els cicles del fred, les fases de la lluna, les estacions, les marees, els rellotges biològics, les migracions, les generacions, cicles d’enfermetats, la respiració, el batec del cor, el cicle sexual de la reproducció, la locomoció bípeda, la música, els biorritmes, els ritmes hormonals, les taques solars... i molts més.

Paral·lelament sempre he pensat que la vida segueix una trajectòria d’ona. A més, les ones m’han acompanyat sempre en les corbes de dos tipus de programari en els que he passat milers d’hores: els filtres de compressió en multipistes d’àudio i les corbes de nivell del photoshop.

En un moment donat, em vaig adonar que tot ritme és també una ona, i que si tot és ritme -tal com diu un dels principis de la filosofia hermètica, amb el que he d’estar d’acord a la força- tot segueix també els principis de les ones.

Però no em vull estendre més, sinó tan sols compartir amb vosaltres aquest mapa d’ubicació universal, útil tan quan les coses van molt malament com quan van molt bé.



Ens recorda que si som a baix potser ja estem pujant, i que quan som molt amunt la caiguda és inevitable. A mi m’ha servit durant molts anys per situar-me, per animar-me en les pitjors èpoques i per mantenir-me alerta en els moments, pocs, en els que tot semblava anar molt bé.

dijous, 21 de març del 2013

Dia mundial de la descàrrega de poesia

Avui és el Dia mundial de la poesia, i us convido a celebrar-lo, entre altres activitats com recitar i llegir poemes, descarregant dos llibres molt especials: manuscrits i fotografiats per l'autor -un servidor. Els trobareu a la secció de descàrregues de Llibres Artesans, o bé podeu clicar en cada imatge per entrar a la fitxa del llibre. Salut i/és poesia!
escrits en tinta invisible petjades obagues

dimecres, 6 de març del 2013

La privacitat a Internet també depèn de nosaltres

La privacitat a la xarxa no depèn només de les lleis o els governs. A banda de participar en campanyes de pressió pels nostres drets, com a webmasters d'una web tenim opcions per incrementar la privacitat de qui ens visita. Totes les web recullen estadístiques al servidor, i la majoria de les que visitem a diari ho fan també via Google Analytics; aquí és on entra la nostra responsabilitat.

Aquesta és la pestanya de configuració del mòdul de Google Analytics per a Drupal 6.x, que és el cms que corre la web de Llibres Artesans.


Les dues opcions de privacitat que apareixen, sempre activades a Llibres Artesans, ens serviran per explicar els conceptes més importants de privacitat a la xarxa:
  • Anonymize visitors IP address: Diu a Google Analytics que faci anònima la informació dels visitants treient l'últim octet de l'adreça IP abans d'emmagatzemar la informació. Això redueix la precisió de la informació geogràfica. En alguns països no es permet recollir informació d'identificació personal per raons de privacitat i aquesta configuració pot ajudar a complir amb les lleis locals.
  • Universal web tracking opt-out: Si està habilitat i el servidor rep la capçalera Do-Not-Track al navegador del client, el mòdul de Google Analytics no insereix cap codi de seguiment al lloc web. El compliment de Do Not Track pot ser purament voluntari, forçat per l'autoregulació del sector, o imposat per una llei estatal o federal. Si us plau, accepti la privacitat dels seus visitants. Si tenen opt-out de seguiment i publicitat, ha d'acceptar la decisió personal. Aquesta funció està limitada a usuaris registrats i emmagatzematge en memòria cau de la pàgina desactivada.
El problema del Do-Not-Track, doncs, és que depèn totalment de la voluntat de l'administració del sistema. Si voleu saber més sobre aquesta opció, aquí teniu alguns enllaços:
How to Turn on Do Not Track in Your Browser : una pàgina en la que s'explica com funciona i les maneres d'activar-lo en diferents navegadors [ÈNG]:
Do Not Track a la EFF (Electronic Frontier Foundation)
Do Not Track a mozilla (Firefox)

Espero que aquesta explicació us hagi resultat interessant i serveixi a algú per prendre consciència sobre la privacitat i entendre una mica més com funciona la xarxa. Gràcies per la visita!


diumenge, 3 de març del 2013

dissabte, 2 de març del 2013

Amanda Palmer: The art of asking

Tota una lliçó per a qui vulgui escoltar i tingui ganes d'aprendre.
És evident que el model actual del negoci cultural no funciona; cercant vies alternatives segur que ens equivoquem sovint, però per trobar la fórmula s'han de fer experiments. A voltes funcionen i a voltes no, però tots serveixen per avançar. El què és una utopia és quedar-se quiet i esperar que tot millori per si sol.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Com publicar un llibre via micromecenatge (I)

En aquest post i altres que el seguiran, aniré comentant què estic fent per tirar endavant el projecte de micromecenatge al verkami Perdonin Que No Em Disculpi, un llibre de contes curts que espero poder publicar a finals d’any. La finalitat d’aquesta sèrie, que aniré actualitzant, no és oferir una guia infal·lible sinó al contrari aprendre fent amb tots vosaltres i mostrar les meves accions i els resultats que obtinc en cada cas, tan si són bons com dolents. Per això he pensat que el millor seria mostrar públicament tot el que faig i que pugueu comentar, suggerir, criticar i fer totes les aportacions que cregueu convenients. Al final de tot el procés faré un resum guia amb tot el camí que hagi seguit, millorat amb les vostres aportacions i suggeriments. Espero així fer una petita guia que pot ser d’utilitat a l’hora de publicar un llibre via micromecenatge.

I. Suggeriments per abans de començar la campanya

  • Tenir tot el material promocional a punt -en el meu cas, bàsicament, els propis contes i les fotografies i vídeos de les accions conjuntes amb els artistes que participen en el projecte- abans de començar. Sinó acabat, almenys començat o embastat; així pots reaccionar ràpidament el dia que requereix una determinada acció. Dic això perquè tinc 4 vídeos pendents que a hores d’ara, després de 15 dies de campanya, no he pogut ni començar. Un projecte d’aquestes característiques genera molta activitat, sobretot per email, i no tindràs gaire temps per fer res. En el meu cas ja és massa tard, tot i que intentaré acabar els vídeos; en el teu assegura’t de tenir-ho tot a punt o molt avançat!
  • Crear una pàgina específica del llibre al facebook. Si el projecte és complexe com el Perdonin, inevitablement generaràs força moviment. Llavors és millor, perquè ningú no se senti bombardejat, crear una pàgina específica. D’aquesta manera cadascú té el nivell d’informació que vol: qui vulgui estar al dia de tot el que té a veure amb el projecte ho pot fer, però la resta poden seguir-ho més tangencialment a través del teu perfil o d’una altra pàgina (en el meu cas, publico a la pàgina genèrica de Llibres Artesans allò que considero més destacat). És important no donar la llauna a ningú, el teu projecte ha de destacar per la seva qualitat, originalitat, creativitat, etc. però no per ser omnipresent. Jo sóc el primer que no recolzo ningú que actuï com un spammer! Llavors, és imprescindible oferir diferents nivells de seguiment i que cadascú opti lliurement pel que vulgui. No oblidis donar a la pàgina una adreça personalitzada, en el meu cas:
    www.facebook.com/perdonin
    NOTA: per crear un nom de pàgina personalitzat, necessites un mínim de 25 seguidors de la pàgina. Quan els tinguis, ves a www.facebook.com/username i allí pots anomenar-la com et vagi millor, sempre que el nom estigui disponible.
  • Crear una pàgina pròpia del projecte a la web. La idea és oferir des d’allí més informació de la que es pot posar a la pàgina del verkami. També, oferir una adreça web pròpia més intel·ligible, més curta i més fàcil de difondre que la del verkami. En el meu cas:
    www.llibres-artesans.com/perdonin
  • Aquestes dues adreces ja les pots posar a la signatura de l’email abans de començar el projecte al verkami! La signatura de l’email és una gran eina, sobretot si mantens un gran volum de comunicacions en aquest canal. En el meu cas seria, per exemple:
  • Ferran Cerdans Serra
    -------------------------------------------
    Perdonin Que No Em Disculpi, 2ª Ed.
    www.llibres-artesans.com/perdonin
    www.facebook.com/perdonin
    --------------------------------------------

    Això pots fer-ho mesos abans de començar la campanya! Et servirà de molt per no començar de zero quan arribi EL GRAN DIA: quan rebis l'email de l'staff verkami que diu "El teu projecte està publicat" ;-)
I fins aquí l’apartat d’abans de començar el verkami. Si teniu crítiques, aportacions, suggeriments... ara és el moment! Moltes gràcies!

dimecres, 9 de maig del 2012

Aparaula'm : Andròmina

Andròmina és la paraula que apadrino en aquest bloc en motiu dels actes de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, seguint la crida d'en Víctor Pàmies.
Andròmina és una paraula que sempre m’ha agradat per la seva sonoritat i perquè em sembla una expressió fresca, expressiva, alegre i en certa manera divertida i fins i tot surrealista.
En la seva primera accepció, la que emprem habitualment, és un moble, estri, etc. atrotinat i que ja no ens serveix; un objecte inútil, vaja. Però per molt que les andròmines siguin tractades com a trastos, sempre poden tenir altres usos: un últim viatge a la planta de reciclatge, reconversió en altres mobles, restauració, convertir-se en objecte artístic i, com no, convertir-se en un bòlit i allargar la seva vida de trasto de manera apassionant. Si jo fos un llit m’agradaria acabar la meva carrera baixant a tota velocitat per trams tancats de carreteres comarcals! Per tant queda clar que això d’inútils deu ser relatiu a l’ús pel que van ser concebudes. Baixada de llits. 13 de setembre de 2009
Existeix també una segona accepció, que segons el diccionari del IEC s’empra en plural i es refereix a les males arts d’una persona: “un vell carregat d’andròmines”.
Aquesta accepció ens lliga amb l’origen etimològic de la paraula, que segons en Coromines vindria del mite d’Andròmeda, protagonista d’una història tan fantàstica que es va prendre com a paradigma de la idea de “faula, mentida, embolic”. Aquest significat d’andròmina, referent a una persona que menteix, cerca excuses i ho embolica tot per tapar les seves malvestats, el compartim amb el portuguès i també amb el castellà.
Però mentre a València s’ha mantingut aquest sentit de la paraula (“embull, qüestió intrincada”), a Catalunya se li donà a partir del s. XIX el significat de “trastos inútils”. Aquest és el que preval avui en dia al nostre país, exceptuant potser l’accepció molt local del Garraf-Sitges on encara s’usa amb el significat de “persona menyspreable”.




dimarts, 1 de maig del 2012

twitter com a canal d’amplificació del poder dels mitjans

La setmana passada vam assistir a un episodi al·lucinant que ens mostra una vegada més l’increïble poder dels mitjans. El més trist d’aquest cas, però, és que en aquesta ocasió el twitter ha pres un paper determinant en favor de l’status quo, la mentida i la manipulació.

Com sabeu, fa unes setmanes un seguidor de l’Atlethic va morir degut a la pilotada d’un Ertzaintza. Deu dies després, el senyor Ares va demanar perdó, tard i malament, a la família - després d’acusar de la mort a altres joves que hi havia per haver-la provocat - i va anunciar que restringiria l’ús de les pilotes el 2013.

El més al·lucinant del cas no és això, que ja de per si fa por, sinó com es va estendre per la xarxa la versió que deia: “a Euskadi es prohibeixen les pilotes de goma”. Per la meva banda vaig intentar corregir aquesta deformació, evidentment sense cap èxit. Vaig pensar, llavors, que una mentida al twitter, un cop els cavalls ja estan desbocats, és impossible de parar.

Els mitjans havien aconseguit el seu objectiu en molts pocs minuts i de la manera més tonta: amb la col·laboració de les xarxes socials, en aquest cas del twitter. En el cas català, com no podia ser d’altra manera, amb l’ajuda inestimable dels habituals catalanets acomplexats, sempre atents i preparats per proclamar als 4 vents que aquí ho fem tot malament i que a fora ho fan tot bé. Quina pena. És molt lamentable que les mateixes persones hipercrítiques amb el govern català (i ben fet que fem de ser-ho) s’empassin a galet totes les mentides d’altres governs. Així ens va.

En poques hores, doncs, la notícia “Un jove mort per l’Ertzaintza” s’havia transformat en una mentida escandalosa com “A Euskadi es prohibeixen les pilotes de goma”. Els mitjans controlant la situació a voluntat, i tothom tan ample, com si no hagués passat res. I això l’any 2012 en el que se suposa que amb l’accés a Internet generalitzat tothom ha d’estar més ben informat i contrastar notícies de manera més eficaç.

El més curiós del cas és que no només és mentida que les prohibiran, sinó que lo únic que va dir en realitat l’Ares és que durant aquest any tot seguiria igual i que al 2013 es posaria al nivell de comunitats com Catalunya. M’explico: Actualment qualsevol Ertzaintza pot disparar bales de goma (Cabacas va ser mort per agents normals de l’Ertzaintza, que no eren antidisturbis) i al 2013 es regularan perquè només les puguin disparar els antidisturbis, els que coneixem popularment com a “beltzas”. Això és exactament el que hi ha a Catalunya en aquests moments: les bales de goma estan regulades i només en poden disparar els antidisturbis. Però tothom sap quins són els efectes d’aquesta “regulació”, i si no ho sabeu us recomano visitar stopbalesdegoma.org

L’altra mesura estrella dins d’aquesta columna de fum per tapar la mort d'una persona ha estat anunciar l’obligatòria identificació dels agents en un lloc visible: una mesura que a Catalunya existeix des del 2008 i que s’incompleix de manera sistemàtica, que és el mateix que passarà a Euskadi com sabem totes les persones que no vivim en un camp de margarides.

En definitiva, un altre trist cas de manipulació informativa en el que les xarxes socials han tingut un gran paper.

Així doncs, el mateix twitter ha servit per organitzar revolucions també pot servir per mantenir l’estatus quo, ja que en realitat és una extensió de l’ésser humà; ja sabem com som tots plegats: repetim com lloros tot allò que sentim sense oposar cap resistència mental.

No n’hi ha prou amb tenir la possibilitat d’accedir a la informació, per estar ben informat cal un esforç i per a ser lliure s’ha de voler ser-ho.

Postdata: la bona notícia real ens arriba des de Vilanova i la Geltrú: Vilanova, contra les bales de goma

algunes de les moltes fonts:

El Mundo: Un impacto para toda la vida

"Tanto en la Policía Nacional como en los Mossos D'Esquadra el uso de este 'armamento no letal' está circunscrito a unidades especializadas en el control antidisturbios, y reciben formación específica que los cualifica para ello. En la Ertzaintza, los agentes de Seguridad Ciudadana también están autorizados para disparar las escopetas con pelotas de goma como método disuasorio y de dispersión, y fueron ellos los que actuaron el día en que resultó fatalmente herido Cabacas tras el partido en San Mamés."

El Correo: Los ertzainas no quieren coger la escopeta

Hay que recordar que los agentes implicados en el altercado que terminó con la vida de Iñigo -24 repartidos en tres furgonetas, según la versión oficial- eran de Seguridad Ciudadana y procedían de la comisaría de Bilbao.