publicitat enganxosa

catorze que en realitat
són tretze
que en realitat
són dotze;
publicitat enganxosa

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

per aqui no anem bé

Sempre m'han fet molta gràcia, per dir-ho de manera suau i agradable, les persones que pretenen saber com solucionar i, sobretot, com "redreçar" la teva vida, i que no paren de donar-te consells que suposadament t'haurien de treure del sender erroni pel que derives. Personalment considero que la única persona que té la informació i la capacitat necessàries per a saber què té de fer o deixar de fer amb la seva pròpia vida és un mateix, i qualsevol injerència en els afers personals dels altres em sembla tant de mal gust com d'una gran falta de respecte, ja que dona per pressuposat que la victima dels consells aliens és algú que no sap res, no entén res o, el pitjor de tot, no fa el que se suposa que hauria de fer. Una altra cosa és que algú ens demani consell explicitament, i en aquest cas jo la veritat intento fer-ho el millor que puc basant-me en les dades empíriques de les que disposo, intentant no entrar en questions subjectives personals.
Però a vegades si que va bé de saber per on anem, per on no anem, per on hauriem d'anar o bé per on no hauriem de fer-ho. Almenys, en aquests casos que no depenen de la percepció subjectiva de cadascú, tota indicació tendeix a ser ben rebuda, i dues bastes pinzellades en l'escorça d'un arbre s'agraixen molt més del que es recorda quan seguim l'itinerari previst sense problemes (i no amenaça tormenta)
Tornant al Refugi de la Rectoria de La Selva des del Pla de Busa

correu-hi tots

aquestes tòfones
les donaven al súper;
eren a les postades,
i podies endur-te'n
les que et cabessin
a les butxaques.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

recepta per a l'èxit

redueix la qualitat
dels ingredients,
augmenta el preu
del producte,
embolcalla'l en una
atractiva capsa
d'exagerat volum,
i enganxa-hi l'adhesiu
de "Dieta Mediterránea"

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

velocitat de creuer

Concentració motard a Manresa (des del balcó de casa)
Aquesta és una foto real, està editada tractada amb el photoshop, tant sols un xic saturada.

compromís amb la cultura

tot el que s'estalvia robant
ho inverteix en productes culturals

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

el mateix Estall al mateix barranc

Aquestes dues fotografies (veure l'altra uns posts més avall), són un exemple clar d'un dels casos en els que és més natural passar a blanc i negre: quant la informació en color no ens aporta res. En la versió en BN de la imatge, veiem les textures de la roca més realçades, i al mateix temps augmenta el contrast entre la figura i el fons.

si pica cura

ningú no és
la quantitat que cobra,
sinó el què resta intacte
de la seva humanitat
a final de mes

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

pocavergonya

es renta les dents,
tres cops al dia,
amb llet condensada
i crema d'avellanes.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

estall al barranc de les cebes, a corçà

el millor moment per a rentar els plats

espero no ferir cap sensibilitat, i d'altra banda que ningú entengui de les meves paraules que només rento els plats el cap de setmana, però per a mi existeixen dos grans moments insubstituibles per a rentar els plats, i aquests són (en ordre de preferència):

- Durant un Gran premi de F1 (dels últims anys)
- Durant un Gran premi de Motociclisme (d'aquest any)

Tot i així, avui la carrera de motos si que ha estat entretinguda, almenys la última part, just el que he vist en tornar de la cuina...

el petit núbol, des del pla de busa

itineraris

el millor camí
no és el més curt de tots
sinó el que més de gust
et ve de fer.

resum

tauleta de nit
síntesi personal,
t'obliga a la tria
d'allò que t'estimes
mantenir a l'abast.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

el Pla de Busa, al solsonès

El pla de Busa és un indret meravellós ubicat al solsonès, tant proper com relativament poc visitat, amb unes vistes impresionants i moltes històries, racons i secrets per a descobrir. Amb un dia de picnic es pot recórrer sencer, anant a la idea. El creuen en diferents angles diversos itineraris per a fer a peu, en BTT o a cavall... molt recomanable.
Això si, les fotos d'aquest àlbum (cliqueu la fotografia) tant sols poden donar-ne una visió unidimensional, i de la mateixa manera que als programes de cuina no podem olorar els aliments, aqui tampoc no podem ni olorar la natura ni notar la força del vent (com a màxim copsar-ne els seus efectes en els arbres).
Així doncs, és evident que cal que hi anem per a conèixer-lo.

revolta alcalina

El cafè li cremava als dits, a punt de desfer l’esprimatxat plàstic del got, i el va deixar damunt la paperassa. Era el segon que havia anat a treure a la màquina del passadís, fora de la sala, ja que feia estona que no estava a gust amb els companys de feina.
Eren tots al voltant d’una gran taula rectangular, a la secció de nous projectes de la ARC, una multinacional de components electrònics adaptables al cervell humà.
(...)

matxinada alkalinoa

Kafeak hatzak erretzen zizkion, plastikozko edalontzia urtzear, eta paper piloaren gainean utzi zuen. Salaz kanpoko pasadizuko makinatik ateratzen zuen bigarrena zen: bazen denbora puska bat taldeko jendearekin ez zegoena gustora, eta pasio horietan unetxo batez haiengandik urruntzea lortzen zuen.
(...)

misteris

la tinta sempre s'acaba
en el pitjor moment:
quan escrius;
els prestatges, en canvi,
cauen sempre de nit.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

tapís vegetal

Diuen que ningú no valora allò que té però que no mereix. Realment la natura d'oportunitats ens en dona, el que passa que de moment les perdem totes...

organització

liguem les claus al clauer,
per a perdre-les
totes de cop
amb eficiència

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

Primera nit de recerca

L'hivern passat vaig intentar localitzar el Washington després de dos anys de no saber-ne res. Seguint les últimes pistes que en tenia, vaig anar a parar al barri de Latxunbe, a Hernani, una nit tant freda com misteriosa i suggerent per a mi: dues dècades després dels jocs de detectius i investigacions sonades que realizàvem a Navarcles de petits, la mateixa sensació d'aventura, misteri i, sobretot, incertesa, m'abraonaven.

Vaig pujar les atrotinades escales de la seva última residència coneguda, i en no trovar-lo, vaig començar a investigar. El veïnat, majorment, no sabia res d'on podia haver anat a parar, però el seu antic veï de dalt, si que em va poder dir que no s'havia mogut d'hernani, que s'havia traslladat a l'adjaçent barri d'Antziola.
Vaig deixar una nota a la bústia de l'entrada a l'edifici amb el meu número de telèfon per si algú em podia donar alguna pista per a trovar-lo. El Washington mai ha tingut telèfon, de fet fa anys que sobreviu com pot amb la seva dona Maria, que treu rendiment tant proteínic com culinari de fins a l'últim cèntim del que disposen. Vaig dirigir-me a Antziola, i vaig començar a cercar per l´únic lloc on pensava que podrien donar-me alguna pista: els bars i tabernes. Si hagués estat de dia m'hagués dirigit directament a la biblioteca del barri, amb la seguretat de trobar-lo fullejant còmics o bé llegint novela negra, però les biblioteqes eren tancades a aquelles hores.
Als bars em deien que no coneixien a ningú que fos alt, molt corpulent, amb mostatxo i cabells blancs, i si els sonava d'alguna cosa em deien que no sabien pas on podia viure. Em va estranyar que ningú no en sabés res, ja que el Washington es notaria inclús a les rambles, però a la vegada vaig entendre que havia donat per acabada la seva etapa de tabernes. Potser al canvi de barri s'hi havia sumat la intenció de deixar enrera una vida caòtica i excessivament dura amb ell, potser havia arrivat el moment del recolliment després de tot el que ha arrivat a passar aquest home.
Algún dels transeünts, però, si que va identificar-lo amb la descripció que en donava, i em va apropar més a l'objectiu final mostrant-me concretament la zona on vivia: uns apartaments que formaven un petit barri dins del barri. Però com que ja era de nit, i dins del petit sub-barri no hi havia cap bar ni cap tenda oberta on demanar, vaig donar les investigacions per finalitzades.
I així acabà el primer dia de recerca, en aquest parc, quan, sense més cap més recurs, el més sensat era esperar.

balançada

relació entre el que m'he estalviat,
quedant-me a casa,
i el que m'hauria perdut
de no haver-me animat,
tantes vegades,
a sortir-ne.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

oruga fent la diagonal

M'agrada d'aquesta foto el joc de composició geomètrica que formen l'orientació de l'oruga i la caiguda de la fulla, les dues vores de la qual fan de marc, no només de la pròpia fulla, sinó també de l'oruga. És doncs un joc de la pròpia naturalesa inestable i variable, en la que l'oruga forma una creu amb el nervi de la fulla, i també amb la fulla mateixa. Just al mig d'aquesta creu, apareixen els ous talment pivot.

no potable

de deu fonts consultades,
totes eren contaminades.

• Ferran Cerdans Serra
Màxime i mínimes - 2007

escarabat de Busa

autoretrat

estació d'enllaç
on desembarquen,
temporalment emocionades,
passatgeres passatgeres
que en partir de nou
miren enrere i somriuen.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 04/2007

una vista més original

una vista més original de castellfollit

una vista clàssica de Castellfollit de la Roca

el que sents

igual que no saps
si és gana o mal de panxa,
a vegades tampoc saps
si és amor o mal de cor.

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

No era el millor dia però si una bona hora

No era el millor dia per a aquesta foto, però es tractava d'una visita ràpida de tornada cap a casa, i tampoc podia esperar a que les condicions milloressin; D'aqui venen el cel cremat i les dues persones del mirador, que si hagués disposat de més més temps hauria esperat a que marxessin.
D'altra banda, si que era un bon moment, relativament, per a la textura de les roques.
Així que podem afirmar: No era el millor dia però si una bona hora.
Castellfollit de la Roca - La Garrotxa

regnat d'impostura

arrogants, reials,
magnànimes
i encapçalant
les més estúpides frases,
regnen les majúscules

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007