dissabte, 29 de setembre de 2007

per aqui no anem bé


Sempre m'han fet molta gràcia, per dir-ho de manera suau i agradable, les persones que pretenen saber com solucionar i, sobretot, com "redreçar" la teva vida, i que no paren de donar-te consells que suposadament t'haurien de treure del sender erroni pel que derives. Personalment considero que la única persona que té la informació i la capacitat necessàries per a saber què té de fer o deixar de fer amb la seva pròpia vida és un mateix, i qualsevol injerència en els afers personals dels altres em sembla tant de mal gust com d'una gran falta de respecte, ja que dona per pressuposat que la victima dels consells aliens és algú que no sap res, no entén res o, el pitjor de tot, no fa el que se suposa que hauria de fer. Una altra cosa és que algú ens demani consell explicitament, i en aquest cas jo la veritat intento fer-ho el millor que puc basant-me en les dades empíriques de les que disposo, intentant no entrar en questions subjectives personals.
Però a vegades si que va bé de saber per on anem, per on no anem, per on hauriem d'anar o bé per on no hauriem de fer-ho. Almenys, en aquests casos que no depenen de la percepció subjectiva de cadascú, tota indicació tendeix a ser ben rebuda, i dues bastes pinzellades en l'escorça d'un arbre s'agraixen molt més del que es recorda quan seguim l'itinerari previst sense problemes (i no amenaça tormenta)
Tornant al Refugi de la Rectoria de La Selva des del Pla de Busa

Publica un comentari a l'entrada