dilluns, 10 de setembre de 2007

revolta alcalina

El cafè li cremava als dits, a punt de desfer l’esprimatxat plàstic del got, i el va deixar damunt la paperassa. Era el segon que havia anat a treure a la màquina del passadís, fora de la sala, ja que feia estona que no estava a gust amb els companys de feina.
Eren tots al voltant d’una gran taula rectangular, a la secció de nous projectes de la ARC, una multinacional de components electrònics adaptables al cervell humà.
(...)
Publica un comentari a l'entrada