taronjes, olives, oli i formatge

Passem a altres temes importants, per exemple, la gastronomia.
A Zagreb vaig tastar unes de les millors taronjes de la meva vuida, a 4 Kunes el kilo! (una mica mes de mig euro), molt oloroses i gustoses, no tant aparents com les d'aqui, pero de que serveixen les taronjes resplendents si no tenen gust de res? no dic que nosaltres no en tinguem de bones, pero com les taronjes del mercat de Zagreb n'he tastat molt poques...
Contradint-me a mi mateix (vaig fer-me vegetarià tant sols per a transgredir inclús les meves creençes quan menjo carn o altres aliments "prohibits"), he tastat alguns dels plats ràpids que tenen per aqui (m'alegro moltissim de que tinguin la seva pròpia tradició en menjar ràpid, tot i que aquesta conviu evidentment amb McDonald's i altres). El burek es una mena de massa de pa fregit que pot estar farçit de carn, formatge, espinacs, poma... Encara no he provat el de carn (burek sa mesom), aixi que en aquest cas de moment no m'he contradit, però el de formatge m'ha agradat, he repetit diverses vegades. Em falten també encara el de poma i el d'espinacs.
Les Cevapi i les Kovasice son salsitxes tradicionals que se serveixen dins d'una mena de panet de viena gran passat per la planxa, i acompanyades de ceba crua. Les Cevapi son petites, ben rostides, mentre que les Kovasice son unes salsitxes primissimes que s'enrotllen sobre si mateixes i es punxen amb un pal, quedant com una piruleta de salsitxa, per mirar d'entendren's. Les he trovat molt interessants, tot i que les meves llicències a la dieta vegetariana tant sols em permeten tastar els plats tradicionals a base de carn o peix una vegada, aixi que no hi tornare... M'ha encantat pero la ceba crua de guarnicio, aqui mai ens la posarien crua si no fos per una amanida.
A Zagreb vaig tastar també una piroska, que es una mena de canya, en aquest cas de formatge.
Ja fora de Zagreb, i continuant amb el viatge, a Zadar vaig menjar un "rissotto nero" molt bo, amb un parmesà ratllat deliciós per damunt.
Una cosa que em sembla molt curiosa i que primer em va desconcertar, es que aqui no et demanen primers o segons ni res d'aixo, tu entres, demanes una cosa, i el cambrer s'en va i te la porta. Si vols un altre plat, el crides i li demanes, pero si li demanes diverses coses te les duu totes de cop. Bé, almenys això és el que m'he trobat fins ara, no se si és habitual o bé ha estat casualitat.
I finalment només volia destacar el formatge de Pag, una illa a la que finalment em sembla que no tindré temps d'anar-hi, en la que des de fa segles es produeix sal, i d'aqui la importància que tenia antigament... Aquesta sal, es va dispositant al damunt de la vegetació, que inclou les pastures de les ovelles la llet de les quals servirà per a fer el famós formatge de Pag. Agir el vaig tastar i, sense tenir el paladar d'un tastador, si que es nota aquesta peculiaritat. Es una mena de formatge parmesà, evidentment un punt mes salat però subtilment, és molt saborós i intens, més que el parmesà, però no és fort en boca (encara que si un cop a l'estomac). És dur però fràgil, gens maleable, i s'estella molt longitudinalment, de manera que es pot anar tallant en trossos allargats, més còmodes, sense necessitat de cap ganivet.
El vaig tastar ahir acompanzat d'unes magnifiques olives i una mena de chiles. les olives son bonissimes, molt saboroses, i ens permeten d'entendre com poden tenir aquests olis tant extraordinaris... uns olis que nomes olorar-los produeixen salivera, ben bé suc d'oliva de màxima qualitat, la veritat em sembla que mai he tastat un oli com el que vaig tastar dissabte a cala Tanja... impressionant.