divendres, 23 de gener de 2009

Tinc moltes colles i no tinc cap colla

quan vivia a euskadi, a cada canvi de parella canviaves també de colla... deixaves de veure els amics amb els que havies anat fins llavors, i passaves a una altra vida en cercle, tots en rotllana (potser foren els bascos els que inventaren la sardana?)

Ara tinc moltes colles, i això implica no tenir-ne cap. Sóc lliure, i això comporta haver-me de buscar la vida cada cap de setmana, si és que ningú no m'ha liat abans. No em fan els plans, igual que no em renten els plats ni em fan el dinar...
llegir més...

No cerco la seguretat d'una colla sinó una colla d'aventures, i no perquè sigui sagitari: quan vaig néixer no ho sabia, i ara no hi crec.

Tinc moltes colles que, si no és quelcom especial, no em tenen en compte per a les seves històries habituals... tinc al meu torn força colles en compte, tot i que n'hi ha que em descompten... a voltes em sumen, d'altres em resten... mentre no em divideixin (en dos)...

Vaig decidir-ho solet, i no per a cap raó en especial, sinó per a algunes de ben normals: no m'agrada que em facin el calendari, no m'agrada quedar si ni jo sé què tindré ganes de fer, i si ho sé potser canviaré (i llavors què?), no m'agrada agafar-me a un cordill per a seguir el fil. No és més bonic que cadascú vagi allí on li ve de gust, a que la meitat se sacrifiquin només pel mite ritual d'anar tots plegats? Això és l'amistat, dirà algú per allí al fons... doncs per a mi és que tu estiguis tan bé com jo, sense compliments ni absurdes pèrdues de temps (que de poc que en tenim, encara el malgastem)

Al proper concert, jo aniré a fugazi i tu a El canto del loco, i l'endemà ens ho expliquem, però a mi no em venguis la moto que tots no hi cabem, no hi ha prou places... jo mai t'ho faria... Quan em necessitis allí estaré, i certament ho saps, però no em barregis cols amb naps, perquè al final, quan més feliços siguem tots plegats millor;

Junts o separats.

Publica un comentari a l'entrada