diumenge, 22 de febrer de 2009

creuament (relat breu)

després de pelar les patates, les va tallar a tires i les llançà a una paella amb oli bullint. Un cop fregides i espolsades, les deixà sobre un plat amb paper absorbent, i va intentar recordar la recepta.

Era inútil. Va sortir de la cuina, cap al menjador, i el gos començà a queixalar-lo als turmells.

- Speed!
llegir més...



Arrossegant-lo fins al prestatge, va buscar “Ketchup” al diccionari, i tot anava bé fins a “nou moscada”. D’això no en tenia.

Va mirar el rellotge, a la paret.

El volum va patinar-li de les mans i l’envià al sofà d’una puntada abans de que caigués al terra: faltaven cinc minuts perquè tanquessin el Súper.

Va córrer cap a l’habitació, apartant l’Speed.

Es va posar el xandall sobre el pijama, unes bambes i va sortir al passadís.

- Fot el camp!

Al rebedor, l’Speed va intentar colar-se per la porta oberta, però el va aturar amb la cama i aconseguí tancar sense agafar-li el morro.

- No intentis res! – Va advertir-lo, sarcàsticament, sabent que aquestes paraules no blindarien els mobles, i que tindre un gos com aquell en un pis era una mena de segrest a la natura.

Va empassar-se l’escala amb quatre salts.
Un cop a la vorera, va esperar a que passés una filera de cotxes que li venien per l’esquerra.

Sempre recordava el què tenia de comprar just a l’hora en la que ho tancaven tot, i on vivia abans mai arribava a temps a cap dels llunyans establiments. Però acabava de traslladar-se a aquell pis, i s’alegrà de tindre una botiga just al davant, encara que les llums groguenques, i la foscor que arribava, li donaven un aspecte irreal, de joguina, com si hi venguessin paelles de filferro i tomàquets, gambes i pernils de plàstic.

Una nova corrua va aparèixer per la dreta, i es va afegir a la de l’esquerra.

A la tenda, l’encarregada li preguntà alguna cosa a la caixera, que va mirar-se el rellotge i contestà, assenyalant la porta.

Quan es va acabar la fila de la dreta varen passar intermitentment, encara per l’esquerra, un autocar, dos cotxes i una furgoneta.

Aprofitant que no podia creuar, es va cordar les bambes, ja que amb les presses no ho havia fet. Llavors va aixecar el cap i va veure, finalment, mentre s’allunyava un pizzzzero per la dreta, la tenda sencera al seu davant, sense res al mig.

Va aixecar-se del tot per creuar, però es feu enrere al primer pas, acompanyat pel clàxon d’un cotxe.

Quan es va refer, la caixera, que ja era a la porta, estirà els braços i va agafar la persiana per dalt. La camisa se li aixecà, i ell va fixar-se en el seu melic, mig melic quan va aturar-se un moment per agafar embranzida, res de melic mentre la persiana continuava baixant, encaixava al terra i el carrer quedava desert.

Ferran Cerdans Serra, 2000
Publicat al recull "Revolta Alcalina" el març del 2001
Il.lustració de TASIO, per a la versió en castellà de l'autor publicada al Gara el 20 d'Abril del 2000.

Publica un comentari a l'entrada