sempre m'ha semblat que quan vivia fora de casa era més creatiu, a banda de veure les coses de manera molt diferent, potenciada i multicolor... Bé doncs, un estudi recent del "Journal of Personality and Social Psychology" titulat "Cultural Borders and Mental Barriers: The Relationship Between Living Abroad and Creativity" (pdf), suggereix que viure a l'estranger estimula la creativitat. En parla en aquest post "Does Living Abroad Spark Creativity?" la fotògrafa Amy Stein, que també menciona un article de Jonah Lehrer criticant el mètode seguit en l'estudi: "Creativity and Living Abroad".
Deixant de banda què entenem per viure a l'estranger, i independentment de qui tingui "raó", em sembla que n'hi hauria prou amb viure on vivim amb les ganes que hi posem quan sóm fora per a augmentar la nostra paleta de colors, d'olors i, perquè no, també la nostra creativitat.
4 comentaris:
Doncs sí, arreu hi ha un món per descobrir i mil raons per voler canviar i veure les coses amb ulls nous... M'ha agradat molt, la reflexió...
Al nostre país costa molt fer entendre als fills que han de sortir a viure fora, si més no un any. Veure com es viu fora de casa és imprescindible per a començar a madurar de debò. :)
A banda de que descobreixes altres maneres de viure, trenques amb la teva xarxa social i familiar, i això et deixa més temps per reflexionar, per viure noves experiències, per conèixer gent, per aprendre, per crear... Si, a més, vius a l'estranger sol o sola, aquest efecte es multiplica.
gàcies Zel! el més proper ens passa desapercebut massa sovint, concretament cada dia en el meu cas, malgrat que intento que no sigui així...
Clidice, també penso que un any és el mínim per a experimentar altres maneres de viure... menys temps és massa poc, i si la cosa s'allarga serà per una bona raó, mai se sap què et pots trobar a l'estranger...
Teresa, aquesta sensació t'és també addictiva, com si de cop i volta els sentits es potenciessin? per això penso que a banda de viatjar, també ens caldria intentar activar-los en el dia a dia, ja que tenir-los els tenim,
gràcies pels comentaris!
Publica un comentari a l'entrada