Els últims anys, a aquestes alçades, ja m'estaria queixant de no recordar les vacances i de lo poc que en duren els efectes. Però aquesta vegada les recordo com si fossin ara amb un somriure que ningú no pot desdibuixar. Espero estar experimentant un canvi intern. Tant de bo.
4 comentaris:
me n'alegro :)
tota una invitació a la serenor d'esperit...
Espero que sí! Deuen ser els matins de diumenge? ;)
Una foto... espaterrant Ferran! mooooooolt guapa!!
em sembla que més que els matins deveu ser vosaltres...
;-)
gràcies!
Publica un comentari a l'entrada