un altre conte inèdit primerenc, que m'ha acompanyat tota la vida, avui a 365 contes: Noi vs Vida. És un conte tan cru com la vida mateixa, i quan el vaig escriure era per a mi un manifest en favor d'escollir la vida quan les coses van malament i la mort es pot presentar com una alliberació del sofriment.
potser no m'he expressat com cal, però és que m'agrada la literatura que mesura els adjectius. Les històries que "funcionen", que són fines i netes, que amb una frase ja ets dins. :)
5 comentaris:
M'ha agradat molt Ferran!
La foto és preciosíssima!
(què tal estàs? espero que molt millor!)
una abraçada!
Un conte molt fi, curt, net. I realment encertes molt bé la fórmula per expressar allò que dius que volies fer. Felicitats!
m'alegro de que t'hagin agradat tan el conte com la foto; estic millorant, molt a poc a poc però millorant, moltes gràcies elur!!
Gràcies Clidice, de curts si que sé que ho són tots els meus, però mai m'havien dit d'un conte que era fi i net! quina sorpresa jejeje
moltes gràcies pels comentaris!
potser no m'he expressat com cal, però és que m'agrada la literatura que mesura els adjectius. Les històries que "funcionen", que són fines i netes, que amb una frase ja ets dins. :)
ostres ferran!!
se m'ha fet un nus a l'estomac...
pero quines veritats que dius!
celebro tornar a llegir-te
petons!!
Publica un comentari a l'entrada