“El paper dels media en la democràcia representativa”

“Els intel·lectuals expliquen coses senzilles de manera complicada; els poetes expliquen coses complicades de manera senzilla”
Charles Bukovsky

Si començo amb aquesta cita és perquè en la seva conferència, en João de Almeida, malgrat caure en l'ús de la pirotècnia i dels excessos dialèctics tan típics entre de la classe intel·lectual, no ens va exposar cap novetat en el camp de la relació entre medis i poder. Tot i així, la seva particular manera d'entendre i d'explicar el tema va resultar com a mínim interessant. Al cap i a la fi, almenys el seu discurs era coherent, el que és d'agrair acostumats com estem a escoltar polítics reinflats que parlen de manera tant pomposa com demagògica.

I després d'aquesta breu entrada, passo a transcriure la conferència, en versió resumida.

“El paper dels media en la democràcia representativa” - João de Almeida Santos
Assessor polític del Primer Ministre de Portugal

(I) Els principals problemes de la democràcia representativa:

1) La principal enfermetat de la democràcia representativa és l'anèmia del poder polític electe. El problemes que originen aquesta anèmia són estructurals, interns, més que no pas globals (crisi financera, efectes de la globalització...) L'estabilitat, legitimitat i eficàcia del mandat no imperatiu li donaven abans un valor que ara no té.

2) Excessiva expansió de la representació i la seva exclusiva conversió escènica. És a dir, actualment entre els agents representatius ens hi podem trovar:
a)Polítics en si mateixos
b)Mitjans i agents mediàtics
c)Representants d'agents professionals

3) El concepte de “ciutadà” introduit, o creat, per Berlusconi.
a)Reducció del ciutadà a mer espectador
b)Radicalització del model de partit, éssent ara partits electorals professionals
c)Dos models principals per a captar els electors:
1)“Espiral del silenci”, manipulant sondejos per a manipular el vot final
2)“Trusted Flow of Communication”
d)Personalització integral del missatge polític en la persona del líder, construint una “bella fabula” al seu voltant.
D'aquesta manera, la política ha estat integrada en la industria audiovisual.
En consequència, els ciutadans són consumidors del missatge polític

4) Polítics i mitjans competeixen pel mateix mercat de consumidors.
Les noves xarxes de comunicació amenacen la dictadura “one to many” dels mitjans tradicionals de comunicació.
Ens dirigim a un escenari “many to many”, canviant l'estructura de l'espai de comunicació, el que Manuel Castells ha anomenat “mass self-communication”

5) El canvi de l'estuctura de comunicació ha modificat a la vegada a la societat civil
Els mitjans convencionals continuen sent l'espai on convergeixen els que cerquen la seva part del mercat de consum polític. Especialment la TV, continua amb el seu poder oligàrquic.
La “llibertat de premsa”(llibertat negativa), té de donar pas a una nova lògica, amb una informació sense vigilants.

de que em serveix calibrar el monitor?

De que em serveix tenir el monitor calibrat si gairebé ningú no l'hi té? només per a enviar imatges a imprimir, però quan entro al blog des d'ordinadors de cibers, biblioteques, etc, em trovo que les imatges que he editat amb el meu ordinador apareixen molt fosques... a partit d'ara, hauré de calibrar per a imprimir, i també per a editar a la web tenint en compte aquest fet: els ordinadors usualment no estan calibrats, i solen tenir un contrast excessiu, per tant, ens hi haurem d'adaptar.
salut!

una vista diferent, "out of the box"

De Santiago de Compostela, 10/2008

Tal com deia avui Carlos Jiménez, per tal d'arribar a un públic sarurat de missatges i aborrit de que intentin estafar-lo, hem de sortir de la caixa i intentar mostrar les coses de manera diferent... mira, igual que estava fent ahir a la plaça Obradorio amb la Catedral de Santiago...
Avui si que ha plogut de valent, res de "sol y sombra", avui tot han estat núbols i ombres humides

"O Futuro da Industria da Comunicación”

"O Futuro da Industria da Comunicación”
Santiago de Compostela, Octubre/Desembre 2008



Durant aquests deu dies d'estada a Santiago, assistiré a diverses conferències del cicle “O futuro da industria da comunicación”, que espero poder-vos transcriure, resumides i digerides, de la millor manera que em permetin les meves aptituds, les ganes de festa, els estudis i el temps de Santiago (per exemple, si avui no m'hagués llevat amb pluja, segurament ho hagués posposat per a demà, tal com he anat fent en dies anteriors). No espereu una anàlisi crítica (que d'altra banda estaria molt limitada i restringida als coneixements que tinc de la matèria), però si que intentaré plasmar de manera senzilla el que vagin exposant els conferenciants.

El passat dijous a la tarda varem assistir a la primera jornada: “Medios e Poder”, en la que participaven JOÃO DE ALMEIDA SANTOS, assessor polític del Primer Ministre de Portugal, i SALIM LAMRANI, periodista francès especialista en les relacions entre Cuba i EEUU.

El tema de la jornada de demà, encara que no tan motivant, també és prou interessant: “Industria, TIC e Comunicación”, jornada en la que exposaran les seves tesis CARLOS JIMÉNEZ, president de Secuware, investigador especialista en la comunicació humana a través dels ordinadors, i GABRIELA WARKENTIN, directora del Departament de Comunicació de la Universitat Iberoamericana, Ciutat de Mèxic.

En qualsevol cas, si us interessa el tema, que sapigueu que en breu començaré a publicar les transcripcions en aquest bloc.

de festival a festival, ara toca l'AMAL

Un cop deixat enrere el curtocircuito, ens endinsem ara en la cultura, problemàtiques i anhels de diversos països àrabs a través dels seus films, documentals i curtmetratges.

Si ahir va ser el torn de "Ahlaam", avui seguiran "A Jihad for Love" (Parvez Sharma, 2007) i "Andalucia" (Alain Gomis, França, 2006).

Pel que fa al film d'ahir a la nit, Ahlaam, reflexa amb molta força el conflicte bèlic a Iraq, mitjançant les vivències d'uns personatges la major part dels quals estan tan perduts, sembla, en la vida com en la mort, com si morir no fos una opció perquè tampoc els salvaria del que estan patint... sembla impossible que enmig del caos provocat pels bombardeigs indiscriminats americans algú pugui mantenir encara el cap prou clar com per a intentar controlar la situació i assitir les víctimes... d'acord que és en alguna de les sequències forçá agobiant, i conté plans sequència excessivament llargs, però per a mi aconsegueix reflexar amb aquests recursos el que senten els seus personatges... Li treuria uns 25 minuts, però malgrat tot em va agradar força.

Pel que fa al reportatge del postgrau, que ja estem acabant, tot cotinua sobre rodes, gràcies!

curtcircuitat!!

De Santiago de Compostela, 10/2008

CURTOCIRCUITO - V Festival Internacional de Curtametraxes
Santiago de Compostela

Aquesta ciutat m'ha sorprès en tots els fronts. En primer lloc, per la meravellosa arquitectura que et dificulta avançar amb fluidesa pels carrers, ja que els continus focus d'atenció t'obliguen a parar-te o, com a mínim, a alleugerir el pas a cada moment per a gaudir de l'espectacle visual (gens multimèdia ara que se suposa que tot té de ser interactiu). I després, per la variada i amplíssima oferta cultural: aquests dies que estic per aqui coincidiré amb un festival de cinema àrab, AMAL, el cicle de conferències “O futuro da industria da Comunicación”, i aquest CURTOCIRCUITO, V festival internacional de curtmetatges, com a principals esdeveniments a destacar entre molts altres.

M'hagués agradat arribar abans a Santiago per a gaudir de ple del Curtocircuito, però per desgràcia només vaig poder assistir a l'última jornada, “As grandes curtas”, adreçat al col.lectiu de la gent gran però amb curts tan interessants com “La primera vez” (una dona gran contracta un gigoló perquè no vol morir verge, tot un festival de rialles entre el públic assistent), “El hombre feliz” i “Temporada 92-93”, que podríem definir com a dos curts crítics amb la societat, encara que prou ambigus com perquè es puguin interpretar com a treballs humorístics, i “As de corazones”.

En fi, no puc si no recomanar-vos, a més de que visiteu Santiago, en general, que si podeu i si us interessa el cinema, que la vostra visita coincideixi amb aquest magnífic festival.

el sol reflexat manté les seves qualitats

De Santiago de Compostela, 10/2008

Si no pots veure el sol directament, sempre pots cercar-ne un reflexe per a obtenir els mateixos beneficis: llum, calidesa, benestar... Potser inclús tens la sort de veure'l reflexat en el rostre d'una amiga, i fins i tot hi ha amigues que sembla que te n'estiguin ruixant permanentment.

Comença un nou dia!!

De Santiago de Compostela, 10/2008

Aqui a les vuit encara és fosc, així que per a fer fotos de sortides de sol pots llevar-te una hora més tard del que ho faries a manresa... tot i així, avui he apurat massa i quan he arrivat al parc amb la càmara el sol ja era prou amunt com per a impedir aconseguir gaires bones imatges d'albada...
Aquesta foto és una opció intermitja entre una foto tradicional i una HDR. Com que he sortit sense tripode, he fet una foto mesurant "al centre", entre les llums i les ombres. Després he obert el RAW dues vegades, la primera per a les llums, i la segona per a les ombres. Després he combinat les dues imatges resultants amb Photomatix. El resultat és prou interessant, tot i que molt millorable.
Per cert, aquesta ciutat és impressionant, i malgrat les ganes que tinc de començar a fer ja fotos més socials, hi ha tants edificis i monuments impressionants que a cada carrer faries tot un àlbum... ja és fort que, malgrat la meva addicció al fotoperiodisme, m'atraiguin tan les pedres encara... això no cec que em pugui passar a gaires indrets més que en aquesta ciutat, així que us recomano que passeu per aqui almenys una vegada a la vida, encara que sigui en avió... ;-)

mirant enrere

excepte per a capgirar-los
no donis més voltes
als errors passats;
no hi ha res definitiu
excepte la mort
irresoluble.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008