diumenge, 28 d’octubre de 2007

sobre pausar les emissions

A vegades em sorprenc de l'absurditat de les coses que faig, com per exemple, veure la televisió quan tinc moltes altres coses interessants a fer. Doncs bé, un dia em vaig sorprendre, dins de la sorpresa, intentant pausar una pel·lícula que estava mirant, i podríem dir que seguint i tot.
La gana havia aparescut i volia fer una pausa per a preparar alguna cosa per sopar, però, evidentment, en anar-lo a petjar no vaig trobar el botó adient. Tampoc el vaig buscar, però durant un instant, l'acte reflex després de veure tantes pel.licules fou pausar l'emissió per a continuar-la més endavant, després d'haver fet el que calgués. Això m'ha passat, mentalment, alguna vegada més, i és que encara que molt rarament miro cap film de la televisió, sempre que ho faig tinc la necessitat de pausar-lo per a fer alguna cosa: anar al WC, girar la truita de banda, o mirar qui m'està parlant i donant-me cops de colze pel pidgin (client lliure multi protocol de missatgeria instantània). Amb la televisió les pauses ens venen marcades, tant en la seva extensió com en la seva inoportunitat (i la veritat, si tinguéssim un botó per a tirar endavant els anuncis, ja m'explicareu qui se'ls miraria, per molt que hi hagi gent que mantingui que li agraden), i si em preguntéssiu després de donar un cop d'ull a la graella de programació d'un dia com avui, per donar un exemple proper, us diria que, per a mi, l'únic botó que hauria d'haver-hi al comandament és el que serveix per apagar-la, encara que sigui el mateix que serveix per a encendre-la (no hi ha nit sense dia, bé sense mal, ni silenci sense crits). I apagar la televisió sempre ha estat un plaer, això és cert, només superat per l'instant de cloure un bon llibre tancant-lo sobre si mateix.
Publica un comentari a l'entrada