dimarts, 20 de novembre de 2007

l'origen de "nafra cendrers"

Més d'una vegada m'han demanat: d'on ve "nafra cendrers"? quin és el seu significat? bé, tècnicament és un anagrama onomàstic format amb les lletres del meu nom i el meu primer cognom. D'on ve i el seu significat és el que miraré d'exposar a continuació.

La curiositat per aquest tipus de combinacions de paraules em va sorgir al mateix temps que descobria la seva existència, en el llibre "Antologia del humor negro”, d'André Breton (curiosament, em sembla ara, publicat per l'editorial Anagrama). En la introducció a la obra i la persona de Salvador Dalí, anterior als fragments en prosa del mateix que en recull l'André, escriu en una nota final: "Naturalmente la presente noticia sólo se aplica al primer Dalí, desaparecido hacia 1935 para ser sustituido por la personalidad más conocida como 'Avida Dollars', retratista mundano reintegrado desde hace poco a la fe católica y al 'ideal artístico del Renacimiento' que goza hoy de las felicitaciones y plácemes del papa (Diciembre 1948)"

Aquest "Avida Dollars" em va fascinar... primerament, em sorprengué que algú tingués tant enginy com per a descriure una persona de manera tant genial, com a au de rapinya, emprant les mateixes lletres que formaven el nom i cognom de la seva víctima! La manera com descrivia un enemic personal, combinant les lletres que el definien, derruint-ne la figura al mateix temps en un atac fulminant, em va fer pensar que no m'agradaria tenir enemics amb la creativitat de l'André. Posteriorment, a més de la mostra d'enginy, el que també em va fascinar fou el pensament de que tota persona té oculta en el seu nom la seva vertadera descripció, o raó de ser, o motiu per a existir... la veritat, no he cregut mai del tot en aquestes coses, però m'atrauen, especialment en aquest cas. Doncs fa un temps, precisament, vaig adquirir el llibre del vervíbor Màrius Serra “verbalia.com”, i en aquest en Màrius parla de l'origen dels anagrames onomàstics: l'onomància. Aquesta era una ciència que, igual que la quiromància, intentava predir el futur, però basant-se en el cas que ens ocupa en una recombinació de les lletres dels noms i cognoms de la persona de la que es vol conèixer.

L'onomància, penso, té l'avantatge de que no necessita la presència física de la persona interessada, i es pot predir a distància (en aquell temps no hi havia fotocòpies, que faciliten la pràctica quiromàntica en l'actualitat, el que anul·laria en part aquesta avantatge). Inclús, si continuem pensant, es podria predir el que s'esdevindrà amb la vida d'un rei enemic, per molt que aquest no ho consenti. Amb un llapis i un paper, doncs, es podria descobrir el futur escrit en el nom de les més diverses persones, a milers de quilòmetres de distància d'aquestes. I, amb una mica de sort (o de desgràcia, segons s'escaigui), el nostre.

Doncs bé, una tarda, a la font de Sant Martí d'Àger, vaig seure una estona i em vaig dedicar a jugar una mica amb les meves lletres onomàstiques, en un quadern que sempre duc al damunt per a apuntar les idees que prefereixo recordar abans que oblidar. En aquest primer intent vaig topar-me amb RARES NAFRES. M'agrada molt, i m'hi sento identificat (rares nafres de l'ànima o del cor), però no és un anagrama com cal que que em falta una S i em sobren la N, la C i la D. La S la podria agafar de SERRA, però llavors em sobraria també tota la segona part del cognom: ERRA (m'apunto aquí com a deures treure l'anagrama amb els dos cognoms). Com podia resoldre l'enigma? Ho vaig deixar aquí i me'n vaig tornar a casa encuriosit. En arribar-hi, vaig tornar-ho a provar, i llavors si: amb uns petits canvis, em va sortir l'anagrama amb el que em sento tant identificat que titula aquest blog personal: NAFRA CENDRERS. És a dir, el nom, o uns dels noms, que s'amaga dins del meu propi nom.

Altres combinacions que em van sortir varen ser: FRRRAN CADENES , NS/NC REFREDAR... I segurament n'hi ha moltes més, però en trobar NAFRA CENDRERS vaig pensar que havia trobat el “correcte”: sempre m'he sentit un “rompetechos”, així que penso que és una bona adaptació al català del nom del personatge de l'Ibañez. Nafra cendrers degut a la meva facilitar per a trencar i trossejar, fer saltar nafres, a tota mena d'objectes, entre els quals els cendrers ocupen un lloc destacat històricament (encara que no tant com els plats i safates). De fet, a voltes sembla que estigui vivint en una sèrie d'humor. Per exemple: El ferran és al menjador, entra a la cuina a buscar l'olla d'espaguetis. Uns segons després d'haver desaparegut dins de la cuina, se sent un gran terrabastall produït per tot de paelles, olles i pots de diferents mides en caure, cadascuna d'elles detonant notes musicals diferents en impactar contra el terra, la paret, o bé entre elles. Immediatament després, el ferran surt de la cuina gemegant i esperitat, amb les dues mans al cap com intentant impedir que el nyanyo produït per una de les paelles es faci més gran del compte...

Bé, bromes a part, em queden encara algunes preguntes respecte a aquest anagrama: he resolt el misteri en realitat, o bé aquest és no és l'anagrama autèntic? em va sorgir aquest del paper perquè volia que fos aquest? Hi ha un nom molt més tràgic en el meu interior que no vull revelar, i que ja no cerco perquè tinc por de trobar-lo? Per si de cas,

enllaç per al.lusions: www.verbalia.com

aquest post està dedicat especialment a la laiona xantina, una noia que, al igual que les xantines, estimula l'activitat mental, disminueix la fatiga, et recarrega energèticament, provoca tota mena d'alteracions en el sistema nerviós central i, per si això fos poc, crea addicció lleu tirant a moderada ;-)
Publica un comentari a l'entrada