diumenge, 10 d’agost de 2008

la meitat del viatge el duus a sobre amb tu

desbordat per les sensacions, després de tot el que he passat prefereixo no mirar endavant ni enrera... massa ocupat intentant treure el màxim de cada moment que passa, fraccionat en instants que ens deixen, multiplicat en dies que s'esbaeixen... intentant lluitar per a superar les pors i els impediments que ens posem a nosaltres mateixos...

punxem-nos la roda per a aprendre a canviar-la...

el cansament del cos ens diu que avui hem après, sinó estariem esgotats, pero nomès estem cansats, potser derruïts, pero tenim energies per a riure com mai, sense parar, sense voler-ho deixar... els paranys que anem trobant no son mes que reptes; tant si els podem vèncer com si no els convertim en acudits d'inici de festa (quan encara son frescos, inèdits i, sobretot, fan riure...) la meitat del que estem aprenent ja ho sabiem pero encara no n'erem conscients, l'altra metiat es el que encara no sabem malgrat creure tenir controlat...

la meitat del viatge el duiem amb nosaltres, al damunt, i l'anem sembrant als nostres peus a mesura que avancem...
Publica un comentari a l'entrada