dijous, 4 de setembre de 2008

"d'arrels només en tenen les plantes"

Ahir vaig coincidir amb la Celest i la Laureta; Em van explicar que demà marxen cap a Andalusia. Vem comentar que si sorgia alguna cosa no seria cap bogeria quedar-se per allí a viure (el que seria de bojos seria tornar, no?). Em va sortir "d'arrels només en tenen les plantes", i és que a vegades sembla que estiguem físicament enllaçats amb la nostra terra de naixença, quan resulta més lògic aventurar-nos a altres contrades si aquestes ens ofereixen quelcom apetitós, no? Avui li he comentat a la Patri, i em diu que això va veure en algun reportatge que és més aviat llatí, i més concretament ibèric, per entendre'ns. Tenim ja doncs dues costums autòctones pel que fa a l'habitatge: comprar pisos per comptes de llogar-los, i viure tota la vida a la mateixa ciutat, o en el seu defecte comarca. La veritat, per la meva banda, i després de com em vaig sentir a Bòsnia Herzegovina, cada cop s'accentua més el meu costat nòmada...
Publica un comentari a l'entrada