Ahir vaig aprendre, de nou, que jutgem fets iguals (o equivalents), de diferent manera en relació al benefici que n'obtenim... Per exemple: a casa em molesta que l'alai, la meva gossa, agafi les monedes que cauen al terra; però en canvi a fora, com ahir a la nit mentre passejàvem (perquè jo també passejo, no només “la passejo”), em vaig alegrar de que tingués aquesta costum. No és per la moneda que va trobar, i que ara jeu al fons de la guardiola, sinó per fer-me adonar d'aquesta realitat. Hi ha lliçons que tardes mitja vida en aprendre; n'hi ha que les aprens cada dia de nou i mai no és suficient: a la propera ocasió et tornaran a sorprendre.
Doncs no cada dia em fa adonar de coses noves, però si que a diari n'aprenc una, que és la mateixa i que no em be de nou, però que sempre m'alegro de redescobrir amb ella. Així com la màxima del Dalai Lama diu “Desitja el millor, però estigues preparat pel pitjor”, la versió de l'alai, que en consonància amb el seu nom fa festa de qualsevol cosa, vindria a ser: Desitja el millor i no et conformis, però no deixis de gaudir al màxim del que tens ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada