dijous, 13 de novembre de 2008

Gomorra sense Sodoma

Després dels inevitables discursets, que per sort (tota una mostra de consideració cap al públic congregat) no es van estendre massa, ahir començava el fecinema 2008 amb “Gomorra”, una adaptació de Matteo Garrone de la novel·la homònima que tants mal de caps l'hi està donant a Roberto Saviano, el seu autor (algun preu té de tenir fer-se famós, vull dir que suposo que ja sabia de sobres el que estava fent i amb el que es trobaria...)
llegir més...

A banda del que per a mi és un lleuger excés de metratge, es tracta d'una bona película a mode de documental, que il.lustra molt bé la vida de cada dia dels mafiosos (alguns, de naixement, altres suposo que inevitablement empesos per les circumstàncies) que habiten la ciutat de Nàpols.

El més interessant és que descobrim els seus negocis actuals, alguns del quals sorprenents, com el que fa referència a la gestió dels residus ecològics. Si penseu que l'ecologia i les energies netes són el futur, que sapigueu que la màfia té les seves pròpies propostes per acabar amb el problema de la gestió de residus tòxics, tot i que en aquest cas associen “net” amb “invisible”. Bé, tampoc són els únics que ho fan, n'hi ha que ens venen que les nuclears són molt netes, suposo que perquè quan es vegin els efectes dels residus que anem entaforant pel planeta i que, tard o d'hora, sortiran a la superfície, ells ja farà força generacions que l'hauran palmat. Així que, en els fons, els de la màfia tampoc són tan dolents segons amb qui els comparem...

En fi, un film recomanable, encara que si soleu marejar-vos amb les “xicanes” de les carreteres de la comarca, en alguna seqüència cercareu la biodramina per les butxaques...

Bé, i aqui acaba el que tenia de ser la crònica d'ahir: me'n vaig a per “Appaloosa”!! (gràcies Calderé!!)

Publica un comentari a l'entrada