dissabte, 29 de novembre de 2008

pensar ràpid no és precipitar-se

No és el mateix pensar ràpid que precipitar-te pensant, que al final no és sinó no pensar... pensar és avorrit i porta problemes, això ja ho sabem; és més còmode deixar de meditar i exposar fulgurantment, com un cap de llumí esclata i no serveix per a escalfar res (més que per a cremar-te el dit, això si).
llegir més...
És molt més fàcil, i més divertit, vèncer el pensament per la velocitat imperiosa, pel ser el primer en dir alguna cosa, encara que aquesta no tingui cap fonament... els fonaments per les plantes (de les obres aturades); els arguments ja no valen res, ningú hi perd el temps; és més còmode enraonar sense el seu tram final, el raonar, que al capdavall hauria de ser el tram intermedi: informar-se, raonar i opinar; inclús escrit fa riure quan una tònica actual és acusar sense saber, i després, només després i al final, informar-se i demanar. I sobretot, per damunt de tot el més important és opinar i dir el que és dit que es té de dir... no fos cas que ens prenguessin per "diferents": llavors si que ho tindríem malament.

Publica un comentari a l'entrada