dimarts, 25 de novembre del 2008

tèrmicament incomprès

Quan tothom va amb anorac duc màniga curta i llavors, si no calcen guants, em freguen amb la mà la pell nua i em diuen: no tens fred? llavors faig un bot seguit d'un esgarip, ja que tenen les mans glaçades, a temperatura ambient, i al contacte amb el meu cos calent em penetra una fiblada de corrent endocrina que recorre el meu interior a gran velocitat. Aquestes sensacions no són del tot desagradables, a vegades penso que en realitat m'agrada el fred... sé del cert que m'agrada el vent tallant i nu a la cara... la brisa congelada... em desperta, m'anima, potser és que la calor em socarrima el cos i em fon l'anima. El gel me l'escalfa...