dijous, 11 de desembre del 2008

La meva vida és un quadre en blanc, i tinc ganes de pintar

De Mercado da Abastos
No depenc de ningú, i ningú no depèn de mi. No tinc, doncs, cap mena de compromís amb res excepte amb l'amistat que m'han concedit i amb la llibertat que encara no m'han pres. Sóc pres al meu torn d'aquesta llibertat que em resta, ja que tot el que faci a partir d'ara conformarà directament el meu propi futur.

De fet, el futur ja és aquí des de fa estona i m'espera: sóc jo el que estic quiet, com si la quietud pogués aturar el moviment. M'he de moure, doncs, allargar la mà i traçar amb el pinzell un dibuix que anirà canviant amb el temps, capa sobre capa, segons avanci o retrocedeixi per la vida.
Ara mateix aquesta meva vida és un quadre en blanc, que miro de cara amb un pinzell i tots els colors del foc a la mà: taronges, grocs, vermells... càlids, acollidors, salvatges, lliures i vius.
I tinc moltes ganes de pintar.

Dedicat al “astre solar” (ja saps qui ets), que com a tal emana la llum de la que surten tots els colors ;-)