 |
| De corçà sant joan 08 |
Mai havia sentit mencionar la raça podenca fins que vaig començar a passejar l'alai. Fou passant per davant del gitano del barri, el que ven tabac i mocadors de paper en cadira de rodes: "un podenc!", em va dir, com si estigués molt content de veure'n un. “És un gran gos, són molt bons caçadors...”, afegí.
Però hi ha una singularitat d'aquesta raça que em fascina: es diu que són molt fidels, però que poden perdre aquesta fidelitat a conseqüència d'un càstig que considerin excessiu. Ho trobo genial.
M'encanta tenir un gos amb personalitat, que no sigui un gat.
6 comentaris:
moltes paersones huarien d'aprendre dels animals
interessant això que dius, a més diuen que els gossos s'assemblen als seus amos, així doncs podriem dir també, que en Ferran és una mica podenc :)
Jesús: EXACTE! segurament, això si, sóm totes les persones les que tenim d'apendre molt dels altres animals...
Matdisseny: JAJAJAJA doncs si, a la meva part de cavall salvatge (per la llibertat que estimo) i la meva part de mula (per lo tossut i marrà que sóc), hi afegeixo ara una porció de podenc (per la meva lleialtat i amor condicionats),
Salut company!
Mai no deixaran de sorprendran's! hem d'aprendre encara tant d'ells!
Ara no en tinc, es va morir fa 4 anys però el seu record va sempre amb mí.
;)
La setmana passada vam anar a la gossera de Mataró i varem adoptar una gosa de la que no havia sentit mai parlar d'aquesta raça, un podenc.. es igual que la de la foto del podenc portugués, només veure-la varem alucionar amb els seus ulls i la seva mirada.. properament al meu bloc, aniré explicant l'aventura amb la Trusky. Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada