divendres, 6 de febrer de 2009

Com saber si una intuïció és vertadera

una vegada vaig aconseguir fer un primer petó a la persona que estimava. Hi havia somniat moltes vegades, però no va estar a l'altura de cap de les versions que havia imaginat sovint dels fets. Un xic decebedor. A més, vaig sorprendre'm escoltant una veu interior, no gens esotèrica i si molt realista: “L'estàs cagant”, em deia. Així de clar. El que anomenem una revelació incontestable.

Aquesta afirmació tan rotunda em va sorprendre, però el temps va donar-li la raó al meu subconscient. Realment vaig passar-ho malament amb aquesta noia, i tot per ignorar un avís interior.
en vull més...

Fa molts anys que vaig decidir que faria cas a totes les meves intuïcions. El nostre conscient està massa ocupat pels problemes immediats com per a donar-los resposta, mentre que el nostre subconscient pot anar treballant en el rerefons sense obstacles, filtres ni prejudicis. Per això, el subconscient pot sorprendre'ns de tant en tant amb un d'aquests avisos per a navegants de la vida que anomenem intuïcions. Una intuïció vertadera és una veritat de la que podem estar segurs, encara que no sapiguem perquè. Això és, sense dubte, una gran ajuda en el nostre camí. Siguin o no veritat, el camí que et fan seguir sol funcionar.

Però en aquella ocasió, no vaig escoltar la més clara intuïció que he tingut mai. Al contrari, em vaig col·locar la vena als ulls (o els taps a les orelles) i no me la vaig treure durant tota la relació.

Si els hi féssim cas, doncs, estaria bé tenir moltes intuïcions, i totes les dades que necessitem per a decidir quins tenen de ser els nostres propers passos. Però ens trobem amb dos problemes.

Un, la freqüència de les intuïcions, no gaire alta, les converteixen en ajudes puntuals però de les que no ens podem refiar: no podem esperar a tenir una intuïció per a prendre una decisió, ja que venen quan volen.

L'altre, la dificultat en discernir si tenim una intuïció o més aviat un desig o una por. És a dir, com sabem si una intuïció és vertadera?

A mi el mètode que sempre m'ha funcionat és tan senzill com efectiu: si tenim algun dubte de la seva veracitat i autenticitat és que no es tracta d'una intuïció vertadera (tot i que el seu enunciat podria ser veritat igualment).

La vertadera intuïció es presenta de cop, no ofereix dubtes, i convenç a l'instant.

"el difícil és discernir
entre la bona premonició,
de que passarà alguna cosa,
i el desig que en tenim,
de que succeeixi"

• Ferran Cerdans Serra
Màximes i mínimes - 2007

Publica un comentari a l'entrada