 |
| De Mieres 2008 |
hi ha dues afirmacions que em fan especial ràbia. Una és “una imatge val més que mil paraules”, i l'altra, “la fotografia no menteix”. De la primera no en parlaré, però si que en faré un apunt: poques fotos poden substituir un bon poema, no de mil sinó de vint paraules.
Respecte la segona afirmació, i deixant de banda les distorsions i efectes dels diferents objectius, quan fotografiem estem amagant tot allò que no volem mostrar. Estem mostrant només allò que volem, des del nostre punt de vista, enquadrant només la part de la realitat que ens interessa, i a més, captem aquesta en un instant determinat i no en un altre... El que diem pot ser veritat, però estem amagant molt més del que mostrem... així doncs, és evident que fotografiar és mentir.
Ara bé, a qui li importa?
[foto: "un triangle i un punt"]
6 comentaris:
casualment el meu post d'avui inclou una d'aquestes dues frases. les frases, les paraules, igual que les fotografies, expliquen el que volen.
quina casualitat! me n'alegro, merci pel comentari.
Doncs sí, si penso en el que busco quan faig una foto...busco el que m'agrada i vull que es vegi...
Bufff... les fotografies menteixen molt. Bé, potser no s'hauria de dir així... les fotografies mostren una realitat parcial, seria millor. A la foto li falten tots els sentiments, olors, sons, moviments... Per posar un exemple, les fotografies de muntanya o de boscos son com una mena de forat negre perquè mai s'acaben d'apreciar tots aquells desnivells o tonalitats que tu sí que veus quan hi ets. Recordo una fotografia d'una canal on vaig tenir un atac de vertigen, la fotografia no captava ni el 5% del desnivell que jo sentia ni caminava.
Absolutament d'acord.
Però també és cert que hi ha fotografies molt i molt especials que et deixen sense paraules.
I imatges que et dsvetllen grans veritats.
Llegint el teu post em venen al cap imatges idíl·liques de la Costa Brava - cales d'aigües cristal·lines sense hotels gegants arran de platja - o de la Cerdanya - prats amb vaques sense fileres de cases adossades. També penso en el munt de fotografies que, com la d'aquest post, són una obra d'art tan o més bella o expressiva que un poema.
Publica un comentari a l'entrada