A voltes no se sap què fer amb les reminiscències, no se sap quina serà la millor medicina... cremar-ho tot o seguir veient-ho cada dia. Segueixo sense saber quina és la millor estratègia en el meu cas.
i tant, oblidar és difíl, i tampoc cal moltes vegades, fins i tot és millor recordar-ho tot si aconseguim que no ens façi mal, ja que així tenim disponible tot el material que ens permetrà pendre millors decisions en el futur... en aquest cas, precisament, per a mi no es tracta d'oblidar sinó de que els records dolents no ens facin mal
6 comentaris:
A voltes no se sap què fer amb les reminiscències, no se sap quina serà la millor medicina... cremar-ho tot o seguir veient-ho cada dia. Segueixo sense saber quina és la millor estratègia en el meu cas.
segur que funciona??
A mi em va funcionar, tot i que cadascú deu tenir la seva recepta, igual que amb tots els altres poemes...
He comprovat en algunes ocasions, que el voler oblidar una persona es recordar-la més cada dia. Tot una contradicció, pero certa.
i tant, oblidar és difíl, i tampoc cal moltes vegades, fins i tot és millor recordar-ho tot si aconseguim que no ens façi mal, ja que així tenim disponible tot el material que ens permetrà pendre millors decisions en el futur... en aquest cas, precisament, per a mi no es tracta d'oblidar sinó de que els records dolents no ens facin mal
Hola Ferran. Molt bona aquesta subtilesa poètica: fum i verí. Una iinhalació com una mena de ritual per desfer-se del dolor.
Montse.
Publica un comentari a l'entrada