les fotos d'stock acabaran amb els fotògrafs?

es cert que existeix aquesta por, però deixant a banda que les fotos dels bancs d'imatges bé que les fan fotògrafs professionals (encara que, evidentment, això no dona feina per a tothom), penso que sempre es necessitaran treballs personalitzats, que no es troben en bancs d'imatges genèrics.

Cada cop més les nostres fotos són la nostra presentació... tot el que hem fet anteriorment, fins a l'instant en el que vivim, és el nostre curriculum, i se'ns demanaran treballs pel nostre estil, la nostra manera de mirar i de transmetre el que veiem...
llegir més...

Ara mateix, a cap client se li acudirà contractar a un fotògraf per a fer una posta de sol, per posar un exemple, de les que pot trobar a mansalva en dotzenes de bancs d'imatges. A més d'espectaculars, moltes d'aquestes postes seran gratuïtes, que l'hipotètic client haurà de compartir amb altres usuaris; altres de pagament que segurament empraran també més clients però ja no tants; i finalment també en podrà comprar en exclusiva. Així doncs, en aquest cas el que podria ser un fet diferencial, un motiu per a contractar un fotògraf, tampoc ho és ja que per internet podem comprar fotos úniques que no es vendran a ningú més...

Llavors, perquè ens contractaran? La clau està en diferenciar treballs genèrics de treballs personalitzats. Sempre ens necessitaran per a fer tot allò que requereix d'una immediatesa i que és prou especific com per a no trobar-ho en un banc d'imatges, i que requereixi, a més, d'un estil personal i d'unes habilitats tècniques que no tindrà “l'amic de la càmera”.

Per cert, i fent un incís, algú té un amic sense càmera? En aquest sentit, penso que no s'ha de tenir por de que les nostres fotos siguin substituïdes per fotos d'aficionats: encara que les càmeres d'alta resolució són ara molt comunes i assequibles, el nostre fet diferencial no té de ser l'equip sinó els coneixements de llenguatge visual, la tècnica, l'habilitat, el bagatge, i molt especialment la passió, l'energia i el treball constant amb el que ens dediquem a la fotografia. És a dir, el fet de que ara tothom pugui tenir una càmera professional no s'hauria de veure com a una maledicció pel gremi, o com a un paradís per a l'intrusisme professional, ja que un bon fotògraf es notarà en el resultat final encara que dispari amb un mòbil. I per a mi, encantat de que tothom tingui bones càmeres: d'aquesta manera, augmenta la cultura visual global, el que només pot revertir en positiu als que ens dediquem a la comunicació visual.

Al cap i a la fi doncs, i tornant al fil inicial, en la societat actual l'idioma preponderant és el llenguatge visual, i cada cop més tothom és conscient de que necessita transmetre el missatge el més clarament possible. El que es cerca és un estil personal amb el que es coincideixi, amb el que el client se senti identificat o bé que s'adeqüi als valors o sentiments que vol transmetre, i no tothom aconsegueix desenvolupar un estil propi, un dialecte visual que es pugui utilitzar per a comunicar-se de manera efectiva i personalitzada. Ara és més important que mai aconseguir concretar gràficament la nostra particular mirada del món.

La màxima del gremi del disseny gràfic “Vals tant com el teu últim treball”, no es compleix al 100% en el cas de la fotografia, ja que més que el nostre últim treball el que ens dona crèdit és el nostre estil personal. Aquest serà la garantia de que en el futur continuem rebent encàrrecs.

Tot projecte que requereixi de qualitat professional i d'un punt de vista personal o bé corporatiu essencial, sempre necessitarà d'un fotògraf que sigui capaç d'aconseguir imatges diferencials i amb personalitat que no es poden obtenir en un banc.

Així, i des del meu punt de vista, el bancs d'imatges no acabaran amb els fotògrafs, i per molta crisi que estiguem patint, sempre faran falta professionals del gremi, i cada cop més a mesura que el llenguatge visual, més universal, s'acabi imposant.