la intel·ligència
és la ciència aplicada
de la curiositat
• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009
dilluns, 9 de febrer del 2009
no tenim coartada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
la intel·ligència
és la ciència aplicada
de la curiositat
• Ferran Cerdans Serra
si pica, cura - 04/2009
6 comentaris:
No n'estic del tot segura.
Jo, més aviat diria...
La intel·ligència
és la curiositat,
aplicada a la ciència.
O estem dient el mateix??
ara, llegint-vos, m'han entrat ganes de fer de tril.ler de mots ...
la ciència
és l'aplicació inteligent
de la curiositat
El que vull dir amb aquest aforisme o “llentia”, és que la intel·ligència neix de la curiositat, o, si més no, que on no hi ha curiositat no hi ha intel·ligència (i no em refereixo a la curiositat de safareig, ja ens entenem...).
Ara bé, una obra es crea no només en el moment en el que s'escriu, sinó cada cop que algú la llegeix i, per tant, la interpreta. Des d'aquest punt de vista, l'autor no pot obligar a ningú a que entengui el que ha escrit d'una manera determinada, ja que només és un dels creadors d'aquesta obra. Ha creat les condicions per a què aquesta obra es generi.
Un cop dit això, em sembla que estem parlant de coses molt diferents: només així per sobre, i com a lector intèrpret, doncs, en el teu cas estaries limitant la intel·ligència a la ciència, proposta que no comparteixo. D'altra banda, quan poso la curiositat al nivell de la ciència, estic donant un punt de vista diferent, transgressor o com a cadascú li sembli, però si més no poc usual: un aforisme no és només una frase afirmativa, té d'aportar alguna novetat, un punt de vista diferent, i donar un mínim de joc, que és el que el fa una peça literària. Sinó, totes les frases afirmatives serien aforismes.
És a dir, la riquesa de l'aforisme és més la manera de dir que el que es diu. Molts aforismes genials comporten veritats que no comparteixo, però gaudeixo igual llegint-los.
Diguem-ne literatura, si és que tenim la llicència poètica vigent...
En fi, cadascú ho veu com ho veu i ho escriu com ho escriu.
Precisament el que em fascina més d'escriure és que tothom troba significats als teus texts que ni tan sols havies previst...
Gràcies pels comentaris!
La meva pregunta era una mica retòrica i provocativa... era evident que no dèiem el mateix. Jugava amb els teus mots per fer altres conceptes.
Haig d'admetre que de les 3 variacions, la més limitada és la meva.
Jo volia dir que ens cal la curiositat per poder ser intel·ligents i poder fer ciència.
Però admeto que té limitacions.
Crec que ha aconseguit molt millor allò que jo pretenia l'Òscar.
Però, mira, així hem encetat un debat força enriquidor.
Més aviat és potser ´la veritable manera de fer pràctica la nostra inteligència, sense curiositat no hauríem après gairebé res... em sembla...
Tenim debat!! ja era hora, m'encanta! Segur que si cadascú digués què ha entès de la meva llentia no hi hauria dues interpretacions iguals, però en canvi, n'hi ha que no esteu d'acord amb el que creieu que afirma, i em sembla que tothom pensa saber què diu “realment” o què hauria de dir l'aforisme; Ho trobo molt interessant...
Evidentment no imposaré a ningú una determinada interpretació d'aquesta llentia, però si que diré que em desagraden les lectures literals; és com si en un poema en el que es parli d'una lluna groga algú li digués al poeta que la lluna en realitat és blanca i que per tant està equivocat... no sé si m'explico...
Per a mi la literatura és per a abocar-s'hi tan quan escrius com quan llegeixes
Aquest debat m'ha fet pensar molt en l'aforisme que va recitar “Mr. Clatellot” al recital de poesia d'Àger del 2007. Tot i que no és aquest el cas, deia així:
"Quan algú pregunta a un poeta,
'Què significa aquest poema?',
un dels dos és ruc."
I aquest el trobo un aforisme genial amb una veritat a la seva alçada.
Publica un comentari a l'entrada