El sàhara m'ha dit:
PERDONA
Aquest serà el sentiment de la nit,
fins que al matí formi part de mi.
Tu no tens de pensar en "taronja", "escalfor", "dolçor" ni "dolor"...
formen part de tu. Així ha de ser amb el perdó.
Del meu Quadern de viatge al Marroc, 11/2009
PERDONA
Aquest serà el sentiment de la nit,
fins que al matí formi part de mi.
Tu no tens de pensar en "taronja", "escalfor", "dolçor" ni "dolor"...
formen part de tu. Així ha de ser amb el perdó.
Del meu Quadern de viatge al Marroc, 11/2009
5 comentaris:
bell bellíssim. puc tenir-te molta ràbia? adoro el desert!
La nit que vaig passar al desert també hi havia lluna plena, era al Sàhara prop de Merzouga.
Sempre recordo la frase que em va dir en Mohamed: 'vosotros tenéis el reloj, nosotros tenemos el tiempo'.
Mai de la vida oblidaré aquella nit, aquella arena, aquella lluna, aquella llum... i els escarabats, tampoc!
Si tanco els ulls encara hi sóc. Asseguda quan tothom ja dorm fa estona. Miro la lluna i ho miro tot.
Si, ells tenen el temps, avui ho he escoltat a la radio...pero, a quin preu?
Màquissim foto+text... té un punt místic que m'atrau molt...
Una abraçada!
i tant Clidice, pots tenir-me tanta ràbia com vulguis! jo no sabia que l'adorava fins que vaig enfonsar-hi els peus, lentament...
ostres elur, mira que és difícil aconesguir una nita calmada, sense vent i amb lluna plena! Jo també vaig entrar-hi per Merzouga, però d'escarabat no en vaig veure pas cap, potser és que estava massa absort!
Zel ja m'agradaria a mi poder pagar el preu d'aquest temps!
Rokins, diuen que els sagitaris sóm místics, amés d'aventurers i altres coses. Es veu que algunes les encerten... XD
gràcies a totes pels comentaris!!
Publica un comentari a l'entrada