avui és divendres i estic especialment content, així que us deixo amb el meu relat breu preferit. Si tingués de cremar tot el que he escrit excepte un sol text, sense dubtar-ho seria aquest: "la perdició d'un home", publicat dins del recull de contes curts autoeditat "perdonin que no em disculpi", del 2006. Espero que us agradi!
7 comentaris:
i el telèfon de l'home? ehem :) molt divertit el conte :)
jajaja em sembla que els meus personatges no són d'aquests que cobren vida, com els agrada tan de dir a tants autors, i segurament si el tingués i truquessis escoltaries quelcom així : "el teléfono al que llama no ha existido ni va a existir nunca" :D
dons mira...ja m'has tret l'ilusio
jo volia deixar-te la meva adreça perque li fesis arrivar
caxis!!
per cert...el meu preferit es el de un paio que mangaba algo al super...em va fer neguit i tot...
saps quin vull dir??
jejeje aquest home va molt buscat però ja sabeu, pura fantasia! ;-)
el relat que menciones deu ser "no hi ha manera", també és un dels meus preferits, ja que em vaig divertir molt escrivint-lo :D
gràcies sargantaneta!
si...si...siiiiiiiii
m'ha encantat rellegir-lo...gracies
encara l'he trobat millor!!
un parell de petons,
;-)
jajaja m'encanta que t'hagi agradat tant, gràcies per compartir-ho!!! un petonàs,
Publica un comentari a l'entrada