Totalment d'acord! Per a mi és dolent perquè com que tinc una memòria de peix si no ho escric al mateix moment que ho estic imaginant se m'oblida! Per això sempre porto la meva llibreta a sobre... ara, haig de solucionar com fer-ho si m'inunda la rauxa creativa mentre estic conduint... estic pensant seriosament en aconseguir una gravadora!
Hola Mar! jo també vaig sempre amb llibretes al damunt, i ara tinc una gravadora que em va anr molt bé pel primer mes que vaig passar amb la crioretinopatia, ja que no podia escriure. Amb el mòvil també es pot gravar, però es té de navegar sempre per menús recòndits, mentre que amb la gravadora tens un gran botó que només tens de polsar. La vaig comprar precisament pensant en que quan hi veigués millor i tornés a conduir, l'aprofitaria també per a fixar aquells pensaments que tan sovint s'escapen (i quina ràbia que fa!)
a mi no em serveix escriure els post aixis com vosaltres; ja ho he probat i es com si quand els paso al bloger, ja estiguesin esbrebats, ja no tinguesin xispa! els meus millors post sempre han estat fets en un moment de rabia,de tristor o d'euforia, sense quasi ni pensar.. tants caps..tants barrets!!
Ferran, m'alegra molt llegir-te de nou endevant nano!! petonets
4 comentaris:
Totalment d'acord!
Per a mi és dolent perquè com que tinc una memòria de peix si no ho escric al mateix moment que ho estic imaginant se m'oblida!
Per això sempre porto la meva llibreta a sobre... ara, haig de solucionar com fer-ho si m'inunda la rauxa creativa mentre estic conduint... estic pensant seriosament en aconseguir una gravadora!
Hola Mar! jo també vaig sempre amb llibretes al damunt, i ara tinc una gravadora que em va anr molt bé pel primer mes que vaig passar amb la crioretinopatia, ja que no podia escriure. Amb el mòvil també es pot gravar, però es té de navegar sempre per menús recòndits, mentre que amb la gravadora tens un gran botó que només tens de polsar. La vaig comprar precisament pensant en que quan hi veigués millor i tornés a conduir, l'aprofitaria també per a fixar aquells pensaments que tan sovint s'escapen (i quina ràbia que fa!)
es ben cer que es dolent retenir-se..
a mi no em serveix escriure els post aixis com vosaltres; ja ho he probat i es com si quand els paso al bloger, ja estiguesin esbrebats, ja no tinguesin xispa!
els meus millors post sempre han estat fets en un moment de rabia,de tristor o d'euforia, sense quasi ni pensar..
tants caps..tants barrets!!
Ferran, m'alegra molt llegir-te de nou
endevant nano!!
petonets
Endavant Ferran! Jo també m'alegro de tornar a llegir-te!
Publica un comentari a l'entrada