Fa anys que dic que “per escriure, primer es té de viure”, i segons passa el temps, cada cop visc més i escric menys. I no dic que escriure no sigui viure, però ara mateix prefereixo viure-ho que descriure-ho.
No voldria caure en el “muchas cosas he leido, y pocas he vivido” del Borges, però tampoc m'agradaria deixar de llegir, ni d'escriure. Encara necessito escriure per a ser feliç. Malgrat tot, com a teràpia començo a no necessitar-la tant a mida que tot es posa al seu lloc al meu voltant.
Ara bé, si arribés el dia, si mai m'adonés que sóc feliç sense escriure, no seria cap drama. El drama és patir per allò que no vols.
Per això cal actualitzar els desitjos: potser estem patint per un somni llunyà, que si poséssim al dia resultaria que ara mateix no ens omple. O que hi ha altres coses que ens omplen més.
Viure o escriure?
Posem al dia els nostres somnis.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
posem al dia els nostres somnis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
A mi m'agrada viure, pel davant d'escriure, però conforme vaig visquent, me n'adono que vaig escrivint :) que no vol dir que Descrigui allò que visc :)
trovo encertat el que dius, l'analogia del "prefereixo viure-ho que descriure-ho" té a veure amb la fotografia, concretament amb la fotografia social o amb el fotoperiodisme o reportatge: viure-ho o fer-ne fotos? participar-hi o estar-ne al marge? Molts cops cal deixar la càmera a una banda, o ens acabem adonant que només fem de testimonis de fets que no estem vivint en primera persona.
Està bé fer boniques fotos a les estrelles, però de tant en tant cal parar-se a contemplar-les ;-)
Gràcies pel comentari!
I què és la fotografia sinó una manera d'escriure en imatges? I el pensar, no és potser escriure sense necessitat de paper? Em sembla que d'una manera o d'una altra sempre escriuràs...
precisament això de "per escriure primer es té de viure" es pot aplicar igual a escriure en paper que a la fotografia; si em deixo anar per una situació la visc sense pensar, i a això em refereixo, a no ser testimoni presencial sinó partícep en un grau major a la participació de tirar fotos. També, jo puc estar escrivint sobre moltes coses mentre aquestes passen al meu carrer, aquesta és la diferència per mi quan parlo d'escollir entre viure i escriure.
Ara, que d'una o altra manera sempre escriuré, això és segur ;-)
son diferentes maneres de viure..i totes elles valides crec
jo he tingut epoques que he gaudit molt en fer una foto...(perque d'escriure jo no en puc ni parlar) i d'altres que no l'he fet per gaudir el moment
res es per sempre..i els somnis tambe muten, ferran
n'estic segura
molts petons!
Hola Ferran, jo tb crec que quan vas amb la camara en algun acte, el vius pero, el vius d'una altra manera, ara bé, no crec que sigui millor ni pitjo, sino diferent ;-p
És diferent, ni millor ni pitjor, només que ara mateix prefereixo una manera que una altra;
Per exemple, el sexe es pot viure en primera persona o només mirant, i segur que a algú li agrada més fer fotos mentre els altes fan sexe però a mi no, tot i que és clar que són dues maneres diferents de viure el mateix XD
petons!
Publica un comentari a l'entrada