a voltes, en èpoques concretes i llocs determinats, et sembla estar visionant una pel·lícula que viuen els demès. Un film en el que sembla que no hi apareguis, tot i formar-ne part, potser, com a figurant sense frase o bé com a estàtua... doncs dóna el pas i camina... ningú no ha vist mai una estàtua caminant, però si ningú se'n sorprèn, pot ser perquè no en siguis cap, d'estàtua. Realment vius, no hi ha cap pel·lícula... només tens d'entrar-hi i ho comprovaràs...
intentant escriure el guió de la meva vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada