sóm així, ens recreem en la refotuda pedra, en allò que ens ha fet mal una vegada, de manera que al final ens n'acaba fent moltes més, tantes com vulguem allarguar la tortura (Al final és una questió de voluntat). Escriure al respecte és una bona tirita! salut i gràcies pels comentaris!
4 comentaris:
som així, per al bo i per al dolent
alguna vegada he arribat a plantejar-me si no és que, fet i fotut, ens agrada la refotuda pedra...
una tirita? :)
sóm així, ens recreem en la refotuda pedra, en allò que ens ha fet mal una vegada, de manera que al final ens n'acaba fent moltes més, tantes com vulguem allarguar la tortura (Al final és una questió de voluntat). Escriure al respecte és una bona tirita!
salut i gràcies pels comentaris!
hi havia un programa de tele de l'any de la picor que engegava amb un speach molt similar.
"l'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra". per acabar dient "quants cop, mereixeriem una segona oportunitat".
el programa era de cotxes però, pel que recordo, molt centrat en seguretat a la carretera.
Publica un comentari a l'entrada