en el bus de Fes a Xauen vaig veure algunes escenes de la vida rural agricola que no vaig poder fotografiar:
- Bales de palla: fan un pilot i el cobreixen de fang. El resultat té forma de motlle de flam, d'aquests allargats amb la base ampla. Alguns d'aquests "flams" gegants estan començats, i es veu la palla a través de la primera mossegada que l'hi han fet a la crosta de terra, ja seca, per a obrir-los.
- Ocells menjant-se les llavors que estan sembrant. Persegueixen els tractors i es menjen les llavors que no queden prou colgades de terra.
- Carros de transport fets amb bidons, d'aquests blaus de plàstic. El bidó s'omple d'olives, ametlles o el que sigui i es tapa. Llavors es munta en horitzontal lligat a una mula, sobre dues rodes, i a sobre del bidó hi va assegut el conductor. Genial.
Del Quadern de Fez"
10 comentaris:
En Fon, un amic fotògraf, em va dir una vegada que procurés que el capturar no em fes pardre l'observar i que hi ha coses que val més mirar-se-les que no pas immortalitzar-les.
També tinc moltes imatges marroquines gravades 'només' al record, però la retina té una memòria sorprenent. I quan les expliquem i escrivim es veuen tots els colors i fins i tot se'n senten les olors.
M'agraden les teves fotos. Molt.
gràcies elur, m'alegro molt de que t'agradin ;-)
Doncs si, hi ha moments que es tenen de viure, i si persegueixes la foto els perdràs i els subsituiràs per un succedani en forma d'imatge.
El meu ordre és: Primer viure, després fotografiar, després escriure... t'imagines que, per exemple, per comptes de viure un salt en paracaigudes te'l passessis descrivint-lo en una llibreta? XD
El teu amic Fon cuida'l que és sabi,
una abraçada!
les fotos mai fetes també formen part de l'àlbum de la memòria. M'has fet pensar un dia, a Ivars de Noguera, on el pagès llaurava i, al seu darrera, hi anaven dos cigonyes encantades de la vida de tot el que aixecava l'arada. I els meus fills petits i jo amagats darrera uns matolls perquè no s'espantessin les cigonyes :)
segur que una imatge no ho hagues mostrat millor...
m'agraden!!
bon cap de setmana!!
Amb el teu relat ens fas veure les imatges amb tota precisió. Si fossin imatges, potser se'ns escaparia alguna cosa...
Ah! I són precioses!
jejeje Clidice, m'hagués agradat ser-hi per a fotografiar-ho XD
Sargantana, no sé si estem d'acord però moltes vegades és cert que una imatge no pot substituir ni 10 paraules... ;-)
Doncs tens raó Rita, si fossin imatges les hauria d'haver explicat igualment!
Gràcies a totes pels comentaris, i a acabar de passar un bon cap de setmana, que encara ens queda per disfrutar!
Hola. A mi tambien me gustan las lentejas y si le pones espinacas, no hay cosa mas buena, si los frutos del mar. Hoy comida, que segun cumplo años, mas me gustaaa. Un saludo. Rosa.
Ferran! Fa dies que no sabem res de tu, tot bé?
Una abraçada!
ostres elur!!! m'alegro de tenir notícies teves,
la veritat és que la cosa està fatal, estic amb "rtinopatia", he començat la 4a setmana amb auqesta malaltia i, tot i que vaig millorant, començo a estar tip de només poder escoltar audiollibres i tocar la guitarra a les fosques! tot i així, sóc optimista, perquè noto una millora perceptible de setmana a setmana,
no escric res perquè només entro a internet 5 minuts al dia (em marejo i encara hi veig doble), no fos cas que em perdés algun email important,
A banda d'això, repòs absolut, que és l'únic tractament d'aquesta malaltia,
així que no us preocupeu si no dic res!
moltes gràcies elur i fins aviat!
caram! millora't!!! un petó :)
Publica un comentari a l'entrada