Seguim pels carrers, esquivant gent. Driblar sense pilota. Encara no sé cap on he de mirar en creuar, així que faig el mateix que la British People. Els encanta el paper ratllat: predomini de "ruled notebooks" arreu. Pencil mask, 1972. Als bancs del Tate Modern hi pots seure sense por que estiguin fets de fum, cosa que no es pot assegurar de la resta del museu. També hi ha obres amb les que hem gaudit de valent. Paradoxa #1: Maneres creatives de vendre fum? Pregunto. EgoArt: artistes cartografiant-se el melic. Més contrastos paradoxals de Londres: souvenirs i parides industrials molt cares i artesania original d'autor a preus catalans, si saps on trobar-la. Greenwich seria la millor opció fins ara. Fotos de nit davant del Cutty Sark. Un taxi albí. Elephant & Castle, centre comercial que sembla abandonat però no. La cosa més cutre mai vista pels meus dos ulls o per un de sol. Fascinant. Pressupost per a llibres esgotat en transport, cafès i menjar. Tot i així pagaria pels museus gratuïts que he visitat. Una cosa compensa l'altra. Persones que es posen bé per a un retrat davant les "Portes del paradís", de Lorenzo Ghiberti, sense ni tan sols mirar-se-les. Només importa fer-se la foto amb un "fons bonic"? El David de Michelangelo (rèplica a V&A) és tan gran com imaginava Goliat. Habilitat adquirida #1: esquivar turistes als museus. Això inclou, per tant, esquivar-me a mi mateix, tantes vegades el principal destorb. A l'habilitat adquirida #2 la batejo "Triangulació Auditiva": increment de percepció de l'oïda, amb biaix cognitiu per a les ordes de classes escolars, que permet conèixer-ne la ubicació en tot moment dins d'un museu determinat. Si la classe s'acosta perillosament, canviar de sala. Alerta. He de marxar, ja venen!
dilluns, 9 de novembre del 2015
Noves sensacions a Londres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada