divendres, 6 de novembre del 2015

Primeres sensacions a Londres.

Aquí tot és força fosc, fins i tot hores emblemàtiques com les 5 de la tarda. Els colors dels cotxes són molt anglesos, la majoria amb un toc de negre: granat fosc, siena fosc, terres foscos, verds foscos, blaus foscos i ja posats negre fosc, apa! Un negre que reb poca llum, el color predominant del mobiliari urbà. El vermell dels busos, doncs, destaca molt més que a Catalonia. El cafè és car però millor que a Irlanda, que tampoc és gaire difícil. Em feia por el menjar, però als xiringuitos dels mercats es menja molt bé; ingredients frescos i bona cuina, Brixton Pop for the win! La gent a Brixton em sembla de mirada dura, però amable quan hi parles. Corren molt. A Catalonia em diuen que camino molt ràpid, que si vaig a apagar foc. A London, en canvi, estic en la mitjana: ni lent ni ràpid. M'adelanten per la dreta i per l'esquerra. Em deixo anar pel ritme de la ciutat, escriure apunts i seguir caminant. Entrades subterrànies directes als museus a South Kensington. The London Tube com a glory hole que et duu, a gran velocitat i amb quatre sotragades, a un final feliç. Enjoy!