sempre que puc intento mantenir una posició de didàctica positivista, però malgrat els meus esforços m'exaspera qui només veu pegues a tot arreu. Al final, esperen a que algú més positiu solventi els problemes, o almenys es beneficien d'això una vegada i una altra.
Quan proclamen que tot està perdut, apareix una persona més positiva i salva la situació. Llavors, a voltes argumenten que ha estat un cop de sort, i que en el futur segur que anirà malament. Això si, en tot moment s'han mantingut a la butaca d'espectador, no fos cas que poguessin ajudar a que la situació millorés: si fos així es veurien obligades a deixar de queixar-se tan ostentosament, quin avorriment!
El cert és que, per a tirar endavant, molts cops tenim de lluitar no només contra els obstacles i problemes intrínsecs als projectes somniats, sinó també contra la negativitat condensada que ens envolta entorpint els nostres moviments. Però això no és excusa per a descartar les il.lusions. Més aviat és la nostra obligació com a persones dur-les fins al final.
Sinó, per a què vivim? I perquè vivim?
Qui en cerca sempre trobarà nous motius per a queixar-se, no val la pena deixar-ho córrer per por a que es quedin sense feina.
Quan proclamen que tot està perdut, apareix una persona més positiva i salva la situació. Llavors, a voltes argumenten que ha estat un cop de sort, i que en el futur segur que anirà malament. Això si, en tot moment s'han mantingut a la butaca d'espectador, no fos cas que poguessin ajudar a que la situació millorés: si fos així es veurien obligades a deixar de queixar-se tan ostentosament, quin avorriment!
El cert és que, per a tirar endavant, molts cops tenim de lluitar no només contra els obstacles i problemes intrínsecs als projectes somniats, sinó també contra la negativitat condensada que ens envolta entorpint els nostres moviments. Però això no és excusa per a descartar les il.lusions. Més aviat és la nostra obligació com a persones dur-les fins al final.
Sinó, per a què vivim? I perquè vivim?
Qui en cerca sempre trobarà nous motius per a queixar-se, no val la pena deixar-ho córrer per por a que es quedin sense feina.
Postdata: diuen que els extrems s'atrauen, però a mi mai no m'han atret les noies negatives... Potser no sóc tan positiu com em penso?
6 comentaris:
m'agrada ben poquet la gent amb un sentiment negatiu i tràgic de la vida ja que, a més, ténen la capacitat d'encomanar-lo al seu entorn. si tot això són quatre dies ... perquè passar-los malament?
penso com tu...
la gent que predetermina les negativitats les acaba vivint totes... els que intentem veure-ho tot en positiu (segur que tenim defectes, eh?) però, com a mínim, intentem envoltar-nos de bones vibracions i creure que podem fer allò que ens proposem.
Jo sóc com tu, però no m'agraden els homes negatius i pessimistes, mai m'han agradat. Seré menys positiva del que em penso?
Nooooooo...
jo crec que m'envolto de gent amb projectes i il·lusions per viure i tirar endavant...
Com aquells discapacitats que van arribar al pol sud aquest hivern i un d'ells deia que ho va fer perquè no sabia que era impossible...
Chapeau!
Petons i energies positives per a tothom!
hahahaha m'ha fet gràcia l'últim comentari, tens un problema ^^ de tota manera sempre he cregut que si la gent pensés més en la mort, aprofitarien millor la vida. Tot té la seva vessant negativa, però, ai! què vols que et digui? quina mandra no? :)
Estem d'acord doncs en que és important mantenir l'esperit positiu, contrarrestant en part l'energia negativa ambiental, és a dir, les forçes del mal XD
És tan important saber-se envoltar de les persones adients com no tenir miraments en deixar anar el llast que ens impedeix de viure la nostra pròpia vida.
Els meus comentaris autoirònics (una mena de dutxa en àcid sulfúric) em fan molt riure també, però ai Clidice, tu em fas riure sempre que vols! jejeje
De vegades només cal deixar-ne constància i viure el dia a dia com es pot.
Ara, hi ha molta mala llet, amb perdó!
estic d'acord amb tu, ferran.
la gent negativa sempre acaba beneficiantse de les persones mes positives i/o menys cagadubtes... a banda que també acaben xuclant-nos l'energia...
fa cosa d'un cert temps llegia un llibre q començava dient: "T'has aturat a pensar quant de temps estaràs mort?" aquesta frase em va fer reflexionar molt llavors, i m'ha empés moltes vegades a fer coses que d'altra manera potser no hagués fet...
pel que fa a la teva pregunta sobre les noies negtives, allò dels pols oposats te escepcions...
ei, petonets carregats d'energia positiva!!! i posa més fotos dels teus llibres artesans, home, que són una passada de xulos!!!
Publica un comentari a l'entrada