dimecres, 27 d’octubre del 2010

no m'agrada el Mahjong de mitjons


Aparellar els mitjons de la bugada sempre em recorda un joc que mai m'ha dit res, el Mahjong, i a l'avorriment d'endreçar els mitjons s'hi afegeix la impossibilitat de guanyar la partida, ja que sempre falten peces... Us he dit mai que odio les feines rutinàries? ;-)

6 comentaris:

Clidice ha dit...

això és que no li has sabut trobar la gràcia :) les feines rutinàries t'ocupen i, alhora, et permeten pensar lliurement. Ve a ser l'optimització absoluta :D

neus ha dit...

és tan odiós plegar mitjons! però tant! i saps que conec a una persona a qui li agrada fer-ho? el meu cunyat es veu que s'ho passa bé plegant-los, és un tiu estrany, molt estrany...

Ferran Cerdans Serra ha dit...

Gràcies pels comentaris! És veritat que no he sabut trobar-hi la gràcia, m'agradaria fer-ho, però de moment per a pensar lliurement prefereixo no pensar i no fer res. De moment estic més o menys com l'elur, i ho faig quan no queda més remei...
Però miraré de treure-li el cantó bo!
Elur, el teu cunyat fa visites a domicili? XD

neus ha dit...

posa't a la cua!! XDD

Joan Vigó ha dit...

La meva solució: quan el seu estat ho fa necessari llences TOTS els mitjons i en compres de nous. Una dotzena de parells de mitjons tots iguals (en el meu cas, negres). S'aparellen sols!

Ferran Cerdans Serra ha dit...

hahaha molt bona, això és el que vaig fer jo al viatge al marroc, hauré d'aplicar-ho també a la vida casolana ;-) gràcies pels comentaris!