Aparellar els mitjons de la bugada sempre em recorda un joc que mai m'ha dit res, el Mahjong, i a l'avorriment d'endreçar els mitjons s'hi afegeix la impossibilitat de guanyar la partida, ja que sempre falten peces... Us he dit mai que odio les feines rutinàries? ;-)
6 comentaris:
això és que no li has sabut trobar la gràcia :) les feines rutinàries t'ocupen i, alhora, et permeten pensar lliurement. Ve a ser l'optimització absoluta :D
és tan odiós plegar mitjons! però tant! i saps que conec a una persona a qui li agrada fer-ho? el meu cunyat es veu que s'ho passa bé plegant-los, és un tiu estrany, molt estrany...
Gràcies pels comentaris! És veritat que no he sabut trobar-hi la gràcia, m'agradaria fer-ho, però de moment per a pensar lliurement prefereixo no pensar i no fer res. De moment estic més o menys com l'elur, i ho faig quan no queda més remei...
Però miraré de treure-li el cantó bo!
Elur, el teu cunyat fa visites a domicili? XD
posa't a la cua!! XDD
La meva solució: quan el seu estat ho fa necessari llences TOTS els mitjons i en compres de nous. Una dotzena de parells de mitjons tots iguals (en el meu cas, negres). S'aparellen sols!
hahaha molt bona, això és el que vaig fer jo al viatge al marroc, hauré d'aplicar-ho també a la vida casolana ;-) gràcies pels comentaris!
Publica un comentari a l'entrada