FELIÇ DESIG '09

acord de mínims

quan li dius amor
jo li dic sexe
i a la inversa.

mentre coincidim
en el fons
i no en les formes,
mirarem de no posar-nos
mai d'acord...

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

patates al forn

De cuina de supervivència

Diumenge és el dia en el que, en principi, tenim més temps per a cuinar, però en el que certa mandra dolça sol apoderar-se del nostre cos partint de les extremitats inferiors, no és així? Malgrat tot, no deixa de ser un dia culinari, en el que si més no tenim temps per a gaudir menjant. Quin millor que un dia com avui, doncs, per a estrenar la nova secció: cuina de supervivència!

Segons el meu diccionari particular, cuinar per a sobreviure significa no renunciar a la bona gastronomia malgrat no tenir gaires diners per a invertir en matèria prima. I és sorprenent, inclús sembla màgic a vegades, lo bé que es pot arribar a menjar amb ingredients d'allò més humils i assequibles.
Per a menjar bé, l'únic ingredient imprescindible és el temps.
llegir més...

En aquest cas, parlem de quelcom tan senzill com unes patates al forn. Aquest instrument, el forn, ens permet cuinar i fer altres coses a la vegada (estendre la roba, rentar els plats...) i per això em sembla una eina genial. Estalviem temps i gaudim de la seva màgia processant les viandes. M'encanta això de no haver de fer res: deixem a dins els ingredients, i el foc s'encarrega de fer la resta. Només ens queda doncs gaudir de la transmutació dels aliments.
Per a fer aquestes patates, primer en seleccionem 5 o 6 de ben maques. Un cop rentades, però sense pelar-les, les tallem en 4 les grans, com si fossin grills d'una taronja, i per la meitat les petites, però mirant de que la mida sigui més o menys la mateixa en tots els casos. Disposem aquests talls de patata damunt de la safata del forn untada amb oli, i hi afegim grills d'all amb la seva pell, “perdigons” o grans de pebre, herbes o una mica de llorer, pebre vermell, un rajolí de vi blanc... També hi podem afegir gírgoles, xampinyons... això ja va a gustos i a dies. Finalment ho ruixem bé amb un bon oli d'oliva i només ens falta un polsim de sal, cobrir-ho tot amb paper de plata i cap al forn! El forn el deixem a foc mitjà-alt, i a partir del 30 minuts ja podem començar a mirar com ho tenim, en el meu cas en 40/45 minuts està tot perfecte.
Que aprofiti!!

venc flors, regalo somriures

De Mercado da Abastos

el primer obstacle

m'avergonyeix
passar per caixa
amb aquest manual
per a vèncer la timidesa

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

un retrat que em fascina

De Mercado da Abastos

Per fi tenim data!!

Gener ha estat el mes escollit per a la publicació de “SIMBOLOS, pictogramas y siluetas”, coordinat per Marta Aymerich ("Eating & Designing"), editat per la prestigiosa editorial de disseny gràfic Index Book i en el que he participat!
llegir més...

Es tracta d'un compendi de treballs de comunicació visual d'alguns dels creatius i estudis internacionals més destacats de l'actualitat. El seu objectiu és mostrar una selecció de gràfics en el que s'emprin exclusivament icones, siluetes i pictogrames per a transmetre el missatge, sense cap mena de text. I entre tots aquests monstres, apareixeran tres dels meus dibuixos vectorials, suficients com per a arrodonir el dia i per extensió tot el cap de setmana!!

Ara toca esperar a descobrir el resguard de correus a la bústia, i un cop amb el llibre entre mans el millor de tot: obrir-lo i olorar-lo!

La meva vida és un quadre en blanc, i tinc ganes de pintar

De Mercado da Abastos

No depenc de ningú, i ningú no depèn de mi. No tinc, doncs, cap mena de compromís amb res excepte amb l'amistat que m'han concedit i amb la llibertat que encara no m'han pres. Sóc pres al meu torn d'aquesta llibertat que em resta, ja que tot el que faci a partir d'ara conformarà directament el meu propi futur.

De fet, el futur ja és aquí des de fa estona i m'espera: sóc jo el que estic quiet, com si la quietud pogués aturar el moviment. M'he de moure, doncs, allargar la mà i traçar amb el pinzell un dibuix que anirà canviant amb el temps, capa sobre capa, segons avanci o retrocedeixi per la vida.
Ara mateix aquesta meva vida és un quadre en blanc, que miro de cara amb un pinzell i tots els colors del foc a la mà: taronges, grocs, vermells... càlids, acollidors, salvatges, lliures i vius.
I tinc moltes ganes de pintar.

Dedicat al “astre solar” (ja saps qui ets), que com a tal emana la llum de la que surten tots els colors ;-)

objectius de felicitat

"Fer una cosa només en benefici propi és superficial i es torna negatiu. Qualsevol cosa que feu, teniu de fer-la pel bé dels demès i per la posteritat". Yosho Yamamoto, HAGAKURE

Amb tantes reserves de felicitat acumulades del dia del meu aniversari, ara fa tot just una setmana, em trobo en una situació si més no curiosa: abans eres el principal dels meus objectius quan es tractava (i d'això es tracta), de fer feliços als amics, i a través teu donava sortida a gran part els meus excedents d'alegria, de manera més o menys reeixida i amb major o menor èxit.
llegir més...

Però el temps passa i remou la terra i el cel i tot plegat, i ara mateix tinc la majoria de les persones que estimo força lluny de mi, en diferents sentits i per diferents raons. Així, em trobo amb diverses tones de felicitat per a repartir que es tenen de transformar en objectes o fets o paraules; noves persones a les que fer felices amb les meves fotos, les meves hiperbòliques i enigmàtiques ruqueries i, especialment, els meus paranys que amaguen sorpreses en les que caus tot i sospitar (i en el fons saber) que aquí, per alguna banda i ben amagat, hi ha un gat.

No és una sensació nova per a mi, però la disfruto com a tal; la meva vida és ara mateix un quadre en blanc...

un parc d'atraccions

De hereuet 07-12-2008

L'Alai, perfectament integrada en el paisatge, jugant a ser feliç com mai no ho havia fet... perquè també aprenem a ser feliços: és més una questió d'actitud que del que tenim, donem o rebem. Al final, es tracta de sentir el que ens envolta (inclús allò que ens sembla tan monòton i repetitiu, per habitual, que no mirem mai) com un parc d'atraccions amb milers de possibilitats.

d'aniversari tot l'any

"ens hauríem d'acostumar a celebrar l'aniversari tots els dies de l'any, fins el dia que en sumem un i canviem de número"

Aquest any serà de celebracions del mateix aniversari (feliç), per això el 3 de desembre restarà impol.lut, sense cap creu que el dongui per acabat... Gràcies Laura!!!!!

de la foscor a la llum

De Santiago de Compostela, 10/2008

Naixem de la foscor i vivint viatgem cap a la llum, encara que potser morirem en estellar-nos contra aquesta... és un viatge dels que no vols que s'acabin: no heu estat mai tan a gust en un tren que no voldríeu arribar mai a la seva destinació? que el viatge fos etern?... el nostre viatge dura tota la vida, i per arribar a la llum cal passar abans per les ombres... serem feliços tan com haurem arribat a patir, així que no ens queixem quan ho passem malament, estem acumulant energia de la que, algun dia, gaudirem... d'alguna manera concentrem motius i raons per a ser feliços posteriorment... igual que quan ens reservem tres orgasmes per a obtenir-ne més tard un de més intens i més llarg... mentrestant, podem continuar el nostre passeig... hi ha moltes ombres maques, ombres que caminen, ombres que es difuminen... ombres que en arribar la llum s'il.luminen i moren...

la falta de curiositat va matar l'home

De Santiago de Compostela, 10/2008

Donar-ho tot per conegut pot ser l'autèntica trampa mortal...

no només les roses són maques

De zona volcànica de la garrotxa

La bellesa és a tot arreu, només cal tenir ganes de trobar-la... però el Laboa ja no és entre nosaltres per a ajudar-nos.

recerca d'imatges per colors

Multicolr Search lab flickr Set és un espectacular cercador d'imatges per color, que ens ofereix els resultats de la recerca entre els 10 milions d'imatges catalogades com a les més interessants del flickr. El funcionament és molt senzill: podem escollir fins a deu colors diferents, però si volem que un color tingui més pes en la recerca, el seleccionem més d'una vegada. Una eina per a tenir molt en compte. http://labs.ideeinc.com/multicolr/

pensar ràpid no és precipitar-se

No és el mateix pensar ràpid que precipitar-te pensant, que al final no és sinó no pensar... pensar és avorrit i porta problemes, això ja ho sabem; és més còmode deixar de meditar i exposar fulgurantment, com un cap de llumí esclata i no serveix per a escalfar res (més que per a cremar-te el dit, això si).
llegir més...
És molt més fàcil, i més divertit, vèncer el pensament per la velocitat imperiosa, pel ser el primer en dir alguna cosa, encara que aquesta no tingui cap fonament... els fonaments per les plantes (de les obres aturades); els arguments ja no valen res, ningú hi perd el temps; és més còmode enraonar sense el seu tram final, el raonar, que al capdavall hauria de ser el tram intermedi: informar-se, raonar i opinar; inclús escrit fa riure quan una tònica actual és acusar sense saber, i després, només després i al final, informar-se i demanar. I sobretot, per damunt de tot el més important és opinar i dir el que és dit que es té de dir... no fos cas que ens prenguessin per "diferents": llavors si que ho tindríem malament.

sense intencions

si dediques
a qui estimes
un llibre de botànica,
no li estàs dient
que sigui una planta.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

bla bla bla

Bla bla bla bla bla bla . Bla bla bla bla bla, bla bla bla, bla bla bla bla bla bla. Bla, bla bla bla bla.
bla...

Bla bla bla, bla bla bla; Bla bla? bla bla bla, bla bla bla, bla bla bla: bla bla, bla bla. Bla bla, bla, bla bla bla...
Bla bla? bla, bla, bla... BLA!

capicua: un cavall de sentit reversible

De zona volcànica de la garrotxa

tèrmicament incomprès

Quan tothom va amb anorac duc màniga curta i llavors, si no calcen guants, em freguen amb la mà la pell nua i em diuen: no tens fred? llavors faig un bot seguit d'un esgarip, ja que tenen les mans glaçades, a temperatura ambient, i al contacte amb el meu cos calent em penetra una fiblada de corrent endocrina que recorre el meu interior a gran velocitat. Aquestes sensacions no són del tot desagradables, a vegades penso que en realitat m'agrada el fred... sé del cert que m'agrada el vent tallant i nu a la cara... la brisa congelada... em desperta, m'anima, potser és que la calor em socarrima el cos i em fon l'anima. El gel me l'escalfa...

el buit

quan et deixa qui estimes
és com si extirpessin
una part de tu,
que per sort es regenera.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2007

la venedora de coques...

De Sant Miquel 2008

amaga de les mirades indiscretes... les claus de casa!

A dia d'avui, ja existeix la tecnologia necessària per a fer una còpia de les nostres claus de casa (o del cotxe, de la moto, del candau de l'armari de les llaminadures...) partint tan sols d'una fotografia: How a camera can 'steal' your keys

Bé, de fet la tecnologia pròpiament dita ja existia de fa temps, el que a ningú se li deuria haver acudit aquesta aplicació, si més no en el camp civil.
llegir més...

Tal com comenten en l'article, igual que no publicariem mai una foto en la que apareguessin els números llegibles de la nostra tarja de crèdit, també hem d'anar amb compte amb les nostres claus. I no només això: actualment n'hi ha prou amb una foto de mòbil per a fer una rèplica prou exacta com perquè funcioni correctament en el nostre pany.

I una altra cosa que em balla pel cap, encara que això ja és de collita pròpia: ara encara no tenen prou resolució, però d'aqui a relativament pocs anys, això es podrà fer amb imatges de satèl.lit... així que ja ens podem anar acostumant a no deixar les claus sobre la taula de la terrassa...

memòria selectiva

perquè primer sempre negues
el que després acabes afirmant
com si mai t'hagués dit jo abans?

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

un llibre x un retrat = tres somriures

De Mieres 2008

El llibre ("El cant de la Sibyla", de Cremades i Arlandis), m'havia atret moltíssim, primer per la portada i després pels fragments que en vaig fullejar... elles ja plegaven i me'l van donar: "quedate'l", així de senzill i fascinant, acostumats com estem a haver de pagar per tot (hi ha qui ofereix abraçades de franc, com si ja fos normal que es tinguéssin de cobrar,i de segur que algun dia així serà). Per la meva banda, els vaig oferir un retrat, que és aquest. A Mieres no tant sols s'intercanvien objectes, sinó també, i principalment, alegria i felicitat. Gràcies!

Cada dia aprenc de la meva gossa

Ahir vaig aprendre, de nou, que jutgem fets iguals (o equivalents), de diferent manera en relació al benefici que n'obtenim... Per exemple: a casa em molesta que l'alai, la meva gossa, agafi les monedes que cauen al terra; però en canvi a fora, com ahir a la nit mentre passejàvem (perquè jo també passejo, no només “la passejo”), em vaig alegrar de que tingués aquesta costum. No és per la moneda que va trobar, i que ara jeu al fons de la guardiola, sinó per fer-me adonar d'aquesta realitat. Hi ha lliçons que tardes mitja vida en aprendre; n'hi ha que les aprens cada dia de nou i mai no és suficient: a la propera ocasió et tornaran a sorprendre.

Doncs no cada dia em fa adonar de coses noves, però si que a diari n'aprenc una, que és la mateixa i que no em be de nou, però que sempre m'alegro de redescobrir amb ella. Així com la màxima del Dalai Lama diu “Desitja el millor, però estigues preparat pel pitjor”, la versió de l'alai, que en consonància amb el seu nom fa festa de qualsevol cosa, vindria a ser: Desitja el millor i no et conformis, però no deixis de gaudir al màxim del que tens ara.

un tupè de mantega

Hi ha moments de la setmana en els que tenim tantes possibilitats, tantes activitats apetitoses de fer, que ens costa molt de decidir. Per a no caure en el risc de quedar-nos al sofà escollint entre totes elles, us recomano la pel·lícula d'animació "Hair Hight" ("tupè"), pel proper d'aquests moments incerts.
llegir més...

Se sol dir que el que compta no és la història sinó com te l'expliquen, màxima amb la que no estic gaire d'acord, però en aquest cas, el film d'animació sembla haver estat concebut per a fer-la bona, com si fos un argument al seu favor. Realment la història és una més, res de nou, però està molt ben narrada, amb alguns moments genials. Un exemple: el protagonista masculí entra al serveis de dones tot fent un bot, i quan és a l'aire, molt abans de tocar a terra, ja està momificat per capes i capes de laca que l'hi han llançat les usuàries ruixant-lo amb els seus esprais.

Projectada avui a l'espai Placidoscope, dins del fecinema 08, ha estat font de rialles entre el públic assistent, juntament amb alguna ganyota davant de les escenes més xocants: la barreja d'humor amb continguts explícits força gore pot no ser del gust de tothom. Malgrat tot, el fet de que siguin dibuixos amorteix l'efecte revulsiu d'algunes parts internes humanes, que tampoc són tan presents.

L'estil dels dibuixos no m'ha entusiasmat, però això ja és, com tot el demès, qüestió de gustos personals... el tupè, amb laca o amb mantega?

reivindicant el mastermind

Coneixeu el mastermind? en aquest vell joc, també conegut com a 'codebreaker', l'objectiu és desxifar el codi que amaga l'oponent abans d'esgotar les jugades de les que disposem. En principi s'hi juga amb sis colors, que poden ocupar quatre posicions diferents en línia, i es disposa d'un màxim de deu intents, però a partir d'aquesta configuració original hi ha multitud de versions: amb més colors, emprant números o lletres... fins i tot existeix una edició per a cecs en les que el codi es forma amb figures geomètriques.
llegir més...

Aquest interessant joc fou una invenció d'en Mordecai Meirowitz, que el creà el 1971, però no fou publicat fins el 1972 per Invicta Plastics Ltd. La petita companyia anglesa comprà tots els drets de l'invent, en el qual cap de les grans no havia cregut, el pulí una mica i el llançà al mercat, aconseguint un gran èxit immediat (fins ara se n'han venut uns 55 millions de còpies en 80 paisos).

Volia reivindicar-lo, doncs, com a joc de trencaclosques, no tan profund estratègicament com els escacs, però divertit i amè. De fet, em sembla una molt bona opció pels viatges llargs. En la seva contra, podriem dir que la persona que estableix el codi resta passiva durant la partida, però no tant com sembla: a més de que compta amb el seu enginy per a inventar codis sorprenents de sortida, també té força emoció seguir la progressió del rival, com es va apropant a la combinació correcta i els canvis inesperats de rumb que sol donar la partida. Precisament, l'emoció està en que no es pot fer res sinó esperar una errada, i confiar en la robustesa del nostre codi secret, per a evitar la victoria de l'oponent.

Això si, de la mateixa manera que amb els escacs, sol ésser difícil trobar col.legues als que els agradi jugar-hi, però per sort existeixen les versions en java que podeu emprar en molts mòbils. Fins i tot, si us atrau tot allò "retro", encara podeu trobar alguna unitat de la versió electrònica de viatge original en algunes pàgines de subhastes.

També podem jugar al mastermind en multitud de llocs online, com per exemple a javaonthebrain.com, així com baixar-nos nombrosos executables, alguns d'ells amb el codi font, com el fltkmm. Cal mencionar també l'Ou de Pasqua programat i amagat dins del "Macromedia Dreamweaver MX" que permet jugar al mastermind. Respecte el joc físic, de plàstic, a www.bullseyesgames.com n'hi ha força de diferents, inclòs el "Advanced Mastermind", una versió amb 8 colors i 5 posicions (59,000 possibles solucions!).

Finament, i per si voleu aprofundir una mica en la història i l'estratègia del joc, us recomano la pàgina d'en Toby Nelson. En la seva galeria d'imatges, hi podreu contemplar nombroses fotos de les dotzenes de versions diferents que es varen llançar al mercat.

un somriure de veritat

De Mieres 2008

Gomorra sense Sodoma

Després dels inevitables discursets, que per sort (tota una mostra de consideració cap al públic congregat) no es van estendre massa, ahir començava el fecinema 2008 amb “Gomorra”, una adaptació de Matteo Garrone de la novel·la homònima que tants mal de caps l'hi està donant a Roberto Saviano, el seu autor (algun preu té de tenir fer-se famós, vull dir que suposo que ja sabia de sobres el que estava fent i amb el que es trobaria...)
llegir més...

A banda del que per a mi és un lleuger excés de metratge, es tracta d'una bona película a mode de documental, que il.lustra molt bé la vida de cada dia dels mafiosos (alguns, de naixement, altres suposo que inevitablement empesos per les circumstàncies) que habiten la ciutat de Nàpols.

El més interessant és que descobrim els seus negocis actuals, alguns del quals sorprenents, com el que fa referència a la gestió dels residus ecològics. Si penseu que l'ecologia i les energies netes són el futur, que sapigueu que la màfia té les seves pròpies propostes per acabar amb el problema de la gestió de residus tòxics, tot i que en aquest cas associen “net” amb “invisible”. Bé, tampoc són els únics que ho fan, n'hi ha que ens venen que les nuclears són molt netes, suposo que perquè quan es vegin els efectes dels residus que anem entaforant pel planeta i que, tard o d'hora, sortiran a la superfície, ells ja farà força generacions que l'hauran palmat. Així que, en els fons, els de la màfia tampoc són tan dolents segons amb qui els comparem...

En fi, un film recomanable, encara que si soleu marejar-vos amb les “xicanes” de les carreteres de la comarca, en alguna seqüència cercareu la biodramina per les butxaques...

Bé, i aqui acaba el que tenia de ser la crònica d'ahir: me'n vaig a per “Appaloosa”!! (gràcies Calderé!!)

no he viscut

vivia de passats
perduts i dolorosos,
de promeses d'esperança,
i fins que no he après
que aquí i ara
estic vivint,
no he viscut

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

Joni Tramuntana i el blues del sofà (Mieres 08)

De Mieres 2008

Joni Tramuntana, guitarrista, ballarí de claqué, membre de la companyia d'animació "BrotGuai"... L'últim diumenge de cada mes el podem veure actuant, juntament amb la Sunset Band, al Sunset Jazz Club de Girona, en el que es una jam session oberta a qualsevol instrumentista.

Avui, a "Segle XX", la matança de "Srebenica"

Per a totes les persones interessades en la història recent dels balcans, avui al 33, a les 23:30 i dins del programa "Segle XX", s'emet un documental sobre la matança ètnica a Srebenica. En aquesta atroç campanya militar sebobosnia hi participaren tan Karadzic, ja empresonat, com Mladic, al que les autoritats sèrbies estan intentant capturar: el seu empresonament ha estat exigit com a condició indispensable si Sèrbia vol entrar a formar part de la UE.
llegir més...

La caiguda d'aquesta ciutat és el paradigma tan de la neteja ètnica (en la que van caure tots els països enfrontats, per molt que especialment Sèrbia), com de la inoperativitat i vergonyosa nul.litat dels "cascs blaus" desplegats a la zona. En teoria tenien de defensar la població civil, però foren desarmats per l'exèrcit serbobosni i evacuats de la zona en autobusos, sense cap mena d'oposició. Srebenica era ciutat declarada segura i protegida per la ONU, i precisament per això havia estat punt de trobada de milers de desplaçats que fugien de l'exèrcit serbobosni... la pretesa seguretat de la "omnipotent" ONU els va dur a una mort segura en el cas dels varons.

Només uns centenars de musulmans aconseguiren escapar després d'un viatge per la vida fins a Tuzla, superant emboscades i bombardeigs. Per si el paper dels cascs blaus no havia estat prou vergonyós, els militars serbobosnis van aprofitar els seus uniformes per a muntar falsos controls de la ONU. Així doncs, els musulmans més desesperats que queien en aquest parany, eren executats a l'instant per soldats que lluïen els uniformes del "cascs blaus" que pretesament tenien d'haver-los protegit.

• "Segle XX" rememora la desfeta de la ciutat bòsnia de Srebrenica (tvcatalunya.com)
  
• "La policía estrecha el cerco sobre Ratko Mladic en Serbia" (elpais.com)
  
• "Serbia intensifica la búsqueda del criminal de guerra Ratko Mladic" (lavanguardia.es)

"canvio meló per estufa"

De Mieres 2008

23è Mercat d'Intercanvi de Mieres, la Garrotxa. Increïble ambient posthippie punk casual flowers power & family & friends, per alguna cosa el mercat d'aquestes característiques més gran a nivell de Catalunya i de l'estat espanyol.

Aqui els objectes no tenen el seu valor equivalent monetari del món real. Ningú no tindrà en compte el valor pecunari del teu meló. Senzillament, es tracta del que tu tens per oferir, i si algú el necessita perquè li bé de gust, l'intercanvi és tan positiu com necessari, independentment del que desitgis tu d'aquesta persona.

No es tracta tan sols de que no hi hagi diners, es tracta de que ni tan sols hi ha el concepte del valor material, de guany o de pèrdua... tothom en surt beneficiat perquè es desempallega del que no utilitza, i torna a casa amb estris i aliments de tota mena que li faran un servei.

Només així es pot entendre que el meló amb el que he sortit de casa al matí, s'hagi transformat en tornar a la nit en una estufa per la Pili... l'any que bé hi tornem!! (segon diumenge de cada Novembre)

foto: "busquem un morter (de pedra) per picar cosetes... + telèfon d'aquells que roden"

"els vertaders culpables de tot"

Deien els xinesos que hi ha dos tipus de savis: els que saben el que passarà abans de que passi, i els que ho saben quan ja ha passat. Els savis de classe B, que diríem, els que ho saben tot quan ja ha passat, són arreu i ens els trobarem contínuament al llarg de la nostra existència.

El seu primer error és no llegir els clàssics xinesos... el segon és donar-te tota una sèrie d'explicacions lògiques, i normalment òbvies, que expliquen perquè ha passat el que ha passat, però com si t'ho estiguessin explicant abans de que passés (i, generalment, com si fossis tonto perquè ells haguessin sabut com evitar-ho). Explicacions que no calen perquè, precisament, quan una cosa ha passat és molt fàcil trobar-ne les causes, més o menys encertadament. El difícil és predir-ho abans. Igual que la borsa, ves per on...
llegir més...

D'altra banda, perquè no ens digueren el que passaria, si tan clar ho tenien? Perquè no feren res per a evitar-ho, si ells ja n'eren conscients abans de que passés?
- “Jo ja sabia que passaria”
- Ah si? Doncs llavors la culpa de que passés és teva, que sabent-ho no has fet res per evitar-ho...
Perquè no ho deien abans i evitaven, així, el desastre? Doncs molt fàcil: perquè en realitat no tenien ni idea del que passaria, igual que qualsevol altre. Tampoc tenen la culpa, doncs, de que passés, però si d'augmentar els efectes perjudicials del desastre, en sumar-hi el desgast que pot suposar aguantar els seus advertiments a posteriori, és a dir, a esdeveniment passat.
“Els vertaders culpables de tot”, doncs, és una bona manera de definir els que diuen, quan ja ha passat, que ja sabien que passaria abans de que passés.

no viuré

no viuré tres dels dies condicionat
pel que pugui passar al quart;
perquè no ens deixem anar
tots plegats?
perquè deixem d'anar-nos-en
d'on ens han assignat?

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

stairway to heaven

De fotosubmarinisme a arousa

l'amistat és per damunt de tot

A voltes és millor esperar, no fer res i concedir temps a l'amistat, que per molt malament que semblin anar les coses, sempre s'acaba imposant.

immersió

De fotosubmarinisme a arousa

A l'aigua et sents tant lliure... saps que és una il.lusió, però la sensació de llibertat és real... immersió, des d'un medi hostil, la terra, a un medi agradable ple de secrets per a descobrir... la immersió és un dels moments màgics de l'aventura, igual que la penetració en relació al coit; tal i com quan començes a conèixer algú en relació amb la vida que compartireu junts...

Mirades - La Alameda - Santiago

De Santiago de Compostela, 10/2008

La veritat és que està massa tallada per la dreta, però aquesta versió de la fotografia és la que m'ha semblat més espontànea i atractiva.
Em sembla que és pel tractament de les figures tal i com si fossin persones...

el destí té doble sentit

si no corres rere el teu destí,
serà el teu destí el que et perseguirà

• Ferran Cerdans Serra

“El paper dels media en la democràcia representativa”

“Els intel·lectuals expliquen coses senzilles de manera complicada; els poetes expliquen coses complicades de manera senzilla”
Charles Bukovsky

Si començo amb aquesta cita és perquè en la seva conferència, en João de Almeida, malgrat caure en l'ús de la pirotècnia i dels excessos dialèctics tan típics entre de la classe intel·lectual, no ens va exposar cap novetat en el camp de la relació entre medis i poder. Tot i així, la seva particular manera d'entendre i d'explicar el tema va resultar com a mínim interessant. Al cap i a la fi, almenys el seu discurs era coherent, el que és d'agrair acostumats com estem a escoltar polítics reinflats que parlen de manera tant pomposa com demagògica.

I després d'aquesta breu entrada, passo a transcriure la conferència, en versió resumida.

“El paper dels media en la democràcia representativa” - João de Almeida Santos
Assessor polític del Primer Ministre de Portugal

(I) Els principals problemes de la democràcia representativa:

1) La principal enfermetat de la democràcia representativa és l'anèmia del poder polític electe. El problemes que originen aquesta anèmia són estructurals, interns, més que no pas globals (crisi financera, efectes de la globalització...) L'estabilitat, legitimitat i eficàcia del mandat no imperatiu li donaven abans un valor que ara no té.

2) Excessiva expansió de la representació i la seva exclusiva conversió escènica. És a dir, actualment entre els agents representatius ens hi podem trovar:
a)Polítics en si mateixos
b)Mitjans i agents mediàtics
c)Representants d'agents professionals

3) El concepte de “ciutadà” introduit, o creat, per Berlusconi.
a)Reducció del ciutadà a mer espectador
b)Radicalització del model de partit, éssent ara partits electorals professionals
c)Dos models principals per a captar els electors:
1)“Espiral del silenci”, manipulant sondejos per a manipular el vot final
2)“Trusted Flow of Communication”
d)Personalització integral del missatge polític en la persona del líder, construint una “bella fabula” al seu voltant.
D'aquesta manera, la política ha estat integrada en la industria audiovisual.
En consequència, els ciutadans són consumidors del missatge polític

4) Polítics i mitjans competeixen pel mateix mercat de consumidors.
Les noves xarxes de comunicació amenacen la dictadura “one to many” dels mitjans tradicionals de comunicació.
Ens dirigim a un escenari “many to many”, canviant l'estructura de l'espai de comunicació, el que Manuel Castells ha anomenat “mass self-communication”

5) El canvi de l'estuctura de comunicació ha modificat a la vegada a la societat civil
Els mitjans convencionals continuen sent l'espai on convergeixen els que cerquen la seva part del mercat de consum polític. Especialment la TV, continua amb el seu poder oligàrquic.
La “llibertat de premsa”(llibertat negativa), té de donar pas a una nova lògica, amb una informació sense vigilants.

de que em serveix calibrar el monitor?

De que em serveix tenir el monitor calibrat si gairebé ningú no l'hi té? només per a enviar imatges a imprimir, però quan entro al blog des d'ordinadors de cibers, biblioteques, etc, em trovo que les imatges que he editat amb el meu ordinador apareixen molt fosques... a partit d'ara, hauré de calibrar per a imprimir, i també per a editar a la web tenint en compte aquest fet: els ordinadors usualment no estan calibrats, i solen tenir un contrast excessiu, per tant, ens hi haurem d'adaptar.
salut!

una vista diferent, "out of the box"

De Santiago de Compostela, 10/2008

Tal com deia avui Carlos Jiménez, per tal d'arribar a un públic sarurat de missatges i aborrit de que intentin estafar-lo, hem de sortir de la caixa i intentar mostrar les coses de manera diferent... mira, igual que estava fent ahir a la plaça Obradorio amb la Catedral de Santiago...
Avui si que ha plogut de valent, res de "sol y sombra", avui tot han estat núbols i ombres humides

"O Futuro da Industria da Comunicación”

"O Futuro da Industria da Comunicación”
Santiago de Compostela, Octubre/Desembre 2008



Durant aquests deu dies d'estada a Santiago, assistiré a diverses conferències del cicle “O futuro da industria da comunicación”, que espero poder-vos transcriure, resumides i digerides, de la millor manera que em permetin les meves aptituds, les ganes de festa, els estudis i el temps de Santiago (per exemple, si avui no m'hagués llevat amb pluja, segurament ho hagués posposat per a demà, tal com he anat fent en dies anteriors). No espereu una anàlisi crítica (que d'altra banda estaria molt limitada i restringida als coneixements que tinc de la matèria), però si que intentaré plasmar de manera senzilla el que vagin exposant els conferenciants.

El passat dijous a la tarda varem assistir a la primera jornada: “Medios e Poder”, en la que participaven JOÃO DE ALMEIDA SANTOS, assessor polític del Primer Ministre de Portugal, i SALIM LAMRANI, periodista francès especialista en les relacions entre Cuba i EEUU.

El tema de la jornada de demà, encara que no tan motivant, també és prou interessant: “Industria, TIC e Comunicación”, jornada en la que exposaran les seves tesis CARLOS JIMÉNEZ, president de Secuware, investigador especialista en la comunicació humana a través dels ordinadors, i GABRIELA WARKENTIN, directora del Departament de Comunicació de la Universitat Iberoamericana, Ciutat de Mèxic.

En qualsevol cas, si us interessa el tema, que sapigueu que en breu començaré a publicar les transcripcions en aquest bloc.

de festival a festival, ara toca l'AMAL

Un cop deixat enrere el curtocircuito, ens endinsem ara en la cultura, problemàtiques i anhels de diversos països àrabs a través dels seus films, documentals i curtmetratges.

Si ahir va ser el torn de "Ahlaam", avui seguiran "A Jihad for Love" (Parvez Sharma, 2007) i "Andalucia" (Alain Gomis, França, 2006).

Pel que fa al film d'ahir a la nit, Ahlaam, reflexa amb molta força el conflicte bèlic a Iraq, mitjançant les vivències d'uns personatges la major part dels quals estan tan perduts, sembla, en la vida com en la mort, com si morir no fos una opció perquè tampoc els salvaria del que estan patint... sembla impossible que enmig del caos provocat pels bombardeigs indiscriminats americans algú pugui mantenir encara el cap prou clar com per a intentar controlar la situació i assitir les víctimes... d'acord que és en alguna de les sequències forçá agobiant, i conté plans sequència excessivament llargs, però per a mi aconsegueix reflexar amb aquests recursos el que senten els seus personatges... Li treuria uns 25 minuts, però malgrat tot em va agradar força.

Pel que fa al reportatge del postgrau, que ja estem acabant, tot cotinua sobre rodes, gràcies!

curtcircuitat!!

De Santiago de Compostela, 10/2008

CURTOCIRCUITO - V Festival Internacional de Curtametraxes
Santiago de Compostela

Aquesta ciutat m'ha sorprès en tots els fronts. En primer lloc, per la meravellosa arquitectura que et dificulta avançar amb fluidesa pels carrers, ja que els continus focus d'atenció t'obliguen a parar-te o, com a mínim, a alleugerir el pas a cada moment per a gaudir de l'espectacle visual (gens multimèdia ara que se suposa que tot té de ser interactiu). I després, per la variada i amplíssima oferta cultural: aquests dies que estic per aqui coincidiré amb un festival de cinema àrab, AMAL, el cicle de conferències “O futuro da industria da Comunicación”, i aquest CURTOCIRCUITO, V festival internacional de curtmetatges, com a principals esdeveniments a destacar entre molts altres.

M'hagués agradat arribar abans a Santiago per a gaudir de ple del Curtocircuito, però per desgràcia només vaig poder assistir a l'última jornada, “As grandes curtas”, adreçat al col.lectiu de la gent gran però amb curts tan interessants com “La primera vez” (una dona gran contracta un gigoló perquè no vol morir verge, tot un festival de rialles entre el públic assistent), “El hombre feliz” i “Temporada 92-93”, que podríem definir com a dos curts crítics amb la societat, encara que prou ambigus com perquè es puguin interpretar com a treballs humorístics, i “As de corazones”.

En fi, no puc si no recomanar-vos, a més de que visiteu Santiago, en general, que si podeu i si us interessa el cinema, que la vostra visita coincideixi amb aquest magnífic festival.

el sol reflexat manté les seves qualitats

De Santiago de Compostela, 10/2008

Si no pots veure el sol directament, sempre pots cercar-ne un reflexe per a obtenir els mateixos beneficis: llum, calidesa, benestar... Potser inclús tens la sort de veure'l reflexat en el rostre d'una amiga, i fins i tot hi ha amigues que sembla que te n'estiguin ruixant permanentment.

Comença un nou dia!!

De Santiago de Compostela, 10/2008

Aqui a les vuit encara és fosc, així que per a fer fotos de sortides de sol pots llevar-te una hora més tard del que ho faries a manresa... tot i així, avui he apurat massa i quan he arrivat al parc amb la càmara el sol ja era prou amunt com per a impedir aconseguir gaires bones imatges d'albada...
Aquesta foto és una opció intermitja entre una foto tradicional i una HDR. Com que he sortit sense tripode, he fet una foto mesurant "al centre", entre les llums i les ombres. Després he obert el RAW dues vegades, la primera per a les llums, i la segona per a les ombres. Després he combinat les dues imatges resultants amb Photomatix. El resultat és prou interessant, tot i que molt millorable.
Per cert, aquesta ciutat és impressionant, i malgrat les ganes que tinc de començar a fer ja fotos més socials, hi ha tants edificis i monuments impressionants que a cada carrer faries tot un àlbum... ja és fort que, malgrat la meva addicció al fotoperiodisme, m'atraiguin tan les pedres encara... això no cec que em pugui passar a gaires indrets més que en aquesta ciutat, així que us recomano que passeu per aqui almenys una vegada a la vida, encara que sigui en avió... ;-)

mirant enrere

excepte per a capgirar-los
no donis més voltes
als errors passats;
no hi ha res definitiu
excepte la mort
irresoluble.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

epístola

no escriguis mai
sota els efectes de l'enuig;
si el motiu és literari,
hauràs perdut el temps;
si el motiu és personal,
pots perdre molt més.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

eines web per a viatges i trasllats

En l'inici de les xarxes informàtiques, ja fa unes dècades, era molt usual emprar "terminals tontos", barats, per a accedir a programes allotjats en potents servidors. És el que s'anomena "cloud computing", i que, amb l'adveniment de la web 2.0, ha ressuscitat per a quedar-se entre nosaltres. Fruit d'aquesta aparent involució, que en realitat és un paradoxal tornar enrere per anar endavant, cada cop emprem més sofware al que accedim via internet, i les nostres dades personals, documents, fotografies i altres arxius digitals s'allotjen, no en els nostres ordinadors, sinó en servidors de tercers com ara Google, Facebook, Flickr, etc...

El gran guru del programari lliure, Richard Stallman, alertava en una recent entrevista per a "The Guardian" ("Cloud computing is a trap") del perills que això suposa, el primer de tots la informació que obtenen entitats privades de nosaltres, sobre la que no tenim cap mena de control. Malgrat estar teòricament protegits per diverses lleis al respecte, aquestes terceres empreses estan en països molt diferents del nostre, i mai se sap cap a on poden evolucionar les seves pròpies lleis, que són les que determinaran què es pot fer, i què no, amb les nostres dades.

Malgrat tot, les aplicacions web ofereixen també molts avantatges. El primer d'aquests, la garantia de tenir còpies del nostre material molt més difícils de perdre del que tenim al nostre PC. En un moment en el que entre virus i mals usos dels sistemes operatius, són tan habituals els formateigs i pèrdues de dades dels disc durs, aquest es un avantatge vital.

Per exemple, i encara que jo no prediqui precisament amb el mateix, és molt millor tenir un email genèric de contacte, com ara gmail, yahoo, hotmail, etc... que no pas el del nostre propi domini personal. Els dominis i webs personals solen ser tan volàtils com el valor de les accions ara mateix, i cada cop que canviem de domini, i amb aquest d'email, ens perdem tots els correus que ens puguin dirigir en el futur. En canvi, un gmail mai canviarà ni el perdrem, sempre serà el mateix. Una altra cosa és que a mi m'interessi difondre la meva web literària actual, i que esperi que aquesta em duri tota la vida... això ja depèn del grau d'optimisme o embriaguesa vital de cadascú.

Per a mi, com gairebé sempre es tracta de mantenir un equilibri, no abandonar tota la nostra informació privada a mans de tercers, però tampoc resistir-se al canvi només per la por del que pugui passar. De fet, podem controlar perfectament què volem, i què no, que estigui en mans d'aquestes empreses privades. És a dir, emprar els serveis que ens ofereixen, sense deixar la nostra privacitat a les seves mans.

A banda de tot això, el programari web té una utilitat gens dubtosa: quan sóm de viatge, podem fer servir aplicacions tan sols amb el navegador de qualsevol punt d'accés a internet, i aquest és un avantatge immens al que fins fa poc no teníem accés. I parlo de viatge amb el sentit més ampli de la paraula. Cada cop és més usual fer servir diferents ordinadors: el de casa, el de la feina, el portàtil quan viatgem, el del centre cívic o la biblioteca quan ens quedem sense xarxa... si tenim la informació a la xarxa, la tenim sempre disponible (sempre i quan tinguem xarxa, és clar, i aquest és el principal desavantatge de tot plegat), i gràcies a les aplicacions web, podem servar la feina feta i tornar-hi més endavant des d'una altra ubicació.

Per a fer aquesta llista útil, tan sols he triat una aplicació de cada. Les raons per les que he triat aquestes i no altres són una mescla de raons objectives (característiques, velocitat, funcionalitat...) i subjectives (si són intuïtives i agradables per a mi..), que per alguna cosa sóm humans!

Aplicació de correu: http://mail.google.com/
Si teniu la llista de contactes a l'ordinador, sempre correreu el risc de perdre-la. Si la teniu al gmail, és mot més difícil que la perdeu, i la tindreu sempre disponible als vostres viatges, quan canvieu d'ordinador,etc

Calendari public o privat: http://www.google.com/calendar/
El podeu sincronitzar amb moltes aplicacions, per exemple amb doppler, per a actualitzar les noves destinacions i parades programades en els viatges.

Dibuixos online per a enviar i compartir: http://www.sketchr.net/
Una gran aplicació per a conservar esbossos i compartir dibuixets.

Presentacions d'imatges i video: http://www.sliderocket.com/
Amb múltiples plantilles per a triar però amb grans possiblitats de personalització.

Edició i compartició d'imatges: http://www.picnik.com/
No necessitem res més pel que fa a les fotos, ja que més que una navalla suïssa, amb el seu obridor i el seu tornavís, es tracta de tota una caixa d'eines... certament que un cop a casa amb el photoshop podrem fer una millor feina, especialment perquè aquí no podem obrir les RAW, però és realment una molt bona opció. A més, permet compartir les imatges editades a través de facebook, flickr, picasa, myspace...

Compartició d'imatges: http://pixelpipe.com/
Si tan sols es tracta de pujar una imatge a molts comptes diferents a la vegada, aquesta és la millor opció.


Mapes col.laboratius: http://mapufacture.com/
Per a crear el mapa amb la nostra propera ruta de colla i editar-lo col.lectivament, per posar un exemple.

Mind mapping: http://www.mindmeister.com/
Els clàssics diagrames per a posar en ordre les idees referents a projectes, pensaments.. i veure així gràficament quina relació tenen entre elles, extreure'n de noves, etc.

Diagrames de fluxe: http://www.gliffy.com/
Diagrames de tota mena, no només els típics de fluxe sinó inclús plànols per conformar el nostre proper redisseny de l'habitació.

Postals amb música: http://www.postcard.fm/
I ja per acabar, un toc friki que sempra queda bé. Postals amb música per a enviar als éssers estimats, als odiats o bé als estats intermedis.

Espero que us pugui ser útil tot plegat.

pensant-ho bé

si em retroalimento
de les meves pròpies conviccions
i pensaments,
només puc aspirar
a donar-me la raó
a mi mateix

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

para-sols imprimibles per a objectius fotogràfics

Els para-sols per a objectius, segons les circumstàncies, o bé ens salven la vida o bé són un destorb que no sabem on deixar de banda. És veritat que la majoria es poden muntar al mateix objectiu a la inversa, però en moltes ocasions llavors no ens deixen accedir còmodament a l'anell d'enfocament manual o al del zoom. Llavors, precisament víctimes d'aquest no saber-los on posar quan no els necessitem, poden acabar premsats pel nostre propi cul, per posar un exemple realista però imaginat, després d'haver estat abandonats de qualsevol manera a la cadira, per a continuar amb l'exemple, quan les presses per a fer una foto han pogut sobre el poderós esperit de conservació dels objectes en propietat.

Un cop trinxats ens adonem, primer, de la necessitat que en tenim, i després dels preus del tot excessius que ens demanen per un tros de plàstic de motlle.

Pel que fa la seva necessitat, en el camp de batalla, és a dir en plena sessió fotogràfica, i per a evitar “flares” no desitjats, sempre ens quedarà el recurs de tapar els raigs de sol amb la mà (això si que és “fes-ho tu mateix”, sense paper ni tisores, emprant el nostre propi cos: els dits de tornavís, el puny de martell i la mà de para-sol).

Ara bé, pel que fa als preus excessius, si anem rere els models originals de cada marca, com ara Nikon, Canon, etc. el dispendi pot ser espectacular, mentre que si ens decidim pels seus equivalent genèrics, com ara els Hama, malgrat ser força més assequibles continuen sortint cars.

Per això està molt bé que, seguint la filosofia de donar resposta als problemes per iniciativa pròpia , la ciutadania col·labori en la lluita contra aquesta injustícia a través de www.lenshoods.co.uk
En aquesta pàgina, podeu trobar plantilles en pdf de dotzenes d'objectius de diferents marques, que un cop impreses tan sols haureu de retallar per a obtenir-ne un para-sol a mida.

I aquests para-sols, tot i que poden arribar a molestar igual que els de plàstic, els podem plegar i guardar-los tranquil·lament a la butxaca de la camisa, si és que tenim butxaca, si és que tenim camisa.

en envàs retornable

tota injusta ofensa
retorna, com un bumerang
a qui l'ha llançada,
tan sols prenent-se-la amb humor

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

pintures de pau

De Sant Miquel 2008

contradiccions

tant que s'amaguen
els sentiments, en privat,
i tant que es mostren en públic,
si l'event es retransmet.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

tres floretes

De Sant Miquel 2008

quan et deia...

Quan et deia que devies seguir el teu camí, fer la teva voluntat, no deixar que ningú et digués el que tenies de fer, que ningú s'imposés sobre el teu desig... quan insistia en que eres tu qui tenia de decidir, com a propietària única, què feies amb la teva vida, independentment del que et diguessin els altres, incloent-me a mi entre aquests... llavors sabia que podia passar, que podia ser, que, de fet, era molt probable que passés, que aquest teu camí et separés de mi...

Quan et deia tot això, sabia que era el millor per a tu, i per tant també el millor per a mi si de veres t'estimava (i t'estimo)... per molt que el risc a no tenir-te tan a l'abast, tan a la vora, tan aprop com fins llavors era molt elevat. I què, si del que es tracta és de que siguem feliços? (molt fàcil d'escriure, aquesta última pregunta, no tan de seguir...)

Finalment, seguint aquest teu propi camí t'allunyes... em sento bé perquè em vas escoltar i, almenys per aquesta part, em vas fer cas (bé, de tant en tant si que convé fer-li cas a algú...) Però... com omplo ara jo aquest forat? Aquesta peça que em falta per a completar el puzle ets tu, i només la teva presència pot omplir el buit, que espera com a tal. De fet, em falten ja vàries peces, no només la teva... però cadascuna d'aquestes ha sabut trobar el seu destí, i me'n sento orgullós. Això em fa sentir una mica menys buit per dins, menys sol.

Un dia d'aquests, a més, tocarà desfer-lo del tot, i tornar a remenar les peces. Llavors no hi haurà mapes, ni camins ni bifurcacions. Ni començaments ni, sobretot, finals.

inventari d'existències no materials

llistes de la compra,
llistes de necessitats,
llistes de desitjos,
llistes de llistes
per a llistar...

quan llistarem allò que de veres tenim
però que no es pot pesar ni mesurar,
per a valorar-ho?

essential for live

De bombolles

la mateixa ànima

igual que sota els efectes de l'amor
qualsevol gest és fascinant,
sota els de l'odi són tots repugnants;
per a la mateixa ànima predisposada

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull- 04/2008

tot és previst

primer farem telecadires
a tots els parcs naturals,
i després una autovia,
que en farà de tallafocs,
per si algú llença una burilla
de la cadira estant

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

la decepció de la llum

Torna la llum, i amb ella el món real, les coses tal com són, o tal com les veiem habitualment... després de disposar espelmes estratègicament pel pis (al menjador pel sopar, a la cuina per a fer-lo , i en fanalets al sostre, més que res per l'ambient que donen...) torna la llum i amb ella la decepció... no és el mateix apagar els llums i tirar d'espelmes, però sabent que fent un clic en tindràs, que no pas saber que el pou és sec per molt que t'hi aboquis... el menjador es veu tan brut com és en realitat, i la màgia s'ha esvaït com si quedés quedat sense energíes just amb l'arribada d'aquesta... els aparells electrònics quotidians, que jeien morts, inútils, sense res a dir ni a fer, s'han despertat, i amb ells l'habitual monotonia gens màgica de la llum... però avui tenim sopar, que coi! Només que serà sense espelmes màgiques...

Panning indiscriminat a Marsala Tita, Sarajevo

De pels carrers de BiH

pànic vertical a quinspreus.cat

A quinspreus.cat ("les novetats del consumidor responsable"), van emprar una de les meves fotos preferides, el març passat, per a per a il.lustrar un dels seus articles: La UE no tindrà en compte les fronteres en la persecució dels infractors de trànsit
Es tracta de "blue note", de l'àlbum "des del balcó - tarda de panning i pànic vertical" (a picasa). L'enllaç del crèdit hauria d'anar directament al compte del flickr (o bé a l'àlbum de picasa, però la foto la van trobar al flickr) i no a la mateixa foto, però vaja, si algú hi està interessat ja em trobarà...
Una altra bona notícia derivada de la filosofia copyleft.

no decideixis per mi

Tan el piròman com el bomber
es desviuen pel foc.

Cap analgèsic calma
el dolor que et causa
qui volent fer-te bé
ha decidit equivocar-se
en nom teu i per a tu.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

"Croacia: la belleza de la costa dálmata"

Àlbum de fotos de Croàcia publicat a rutas Excite España, en el que apareixen tres imatges meves de Zagreb, Zadar i Sibenik.

conviure

perquè parlar quan no t'escolten?
la convivència és tan difícil
com opcional

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

l'imprescindible

De corçà sant joan 08

"El foc, el refugi, el dibuix imprescindibles."

Norbert Bilbeny,
Màximes i apòlegs
Barcelona, 1984

silenci eixordador

parlem per a fer callar,
cridem per a silenciar,
i ens hi esforcem tant
que no ens sentim
ni tenint-nos al davant.

Un silenci eixordador
de crits silenciadors.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

escacs en viu a la plaça, Sarajevo, BiH

De pels carrers de BiH

"d'arrels només en tenen les plantes"

Ahir vaig coincidir amb la Celest i la Laureta; Em van explicar que demà marxen cap a Andalusia. Vem comentar que si sorgia alguna cosa no seria cap bogeria quedar-se per allí a viure (el que seria de bojos seria tornar, no?). Em va sortir "d'arrels només en tenen les plantes", i és que a vegades sembla que estiguem físicament enllaçats amb la nostra terra de naixença, quan resulta més lògic aventurar-nos a altres contrades si aquestes ens ofereixen quelcom apetitós, no? Avui li he comentat a la Patri, i em diu que això va veure en algun reportatge que és més aviat llatí, i més concretament ibèric, per entendre'ns. Tenim ja doncs dues costums autòctones pel que fa a l'habitatge: comprar pisos per comptes de llogar-los, i viure tota la vida a la mateixa ciutat, o en el seu defecte comarca. La veritat, per la meva banda, i després de com em vaig sentir a Bòsnia Herzegovina, cada cop s'accentua més el meu costat nòmada...

a qui neix après

perquè et sorprens de que no conegui
allò que tu si que domines?
tan ignorant et veus
que hauria de saber, creus,
tot el que tu saps,
a més del que jo sé?

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

child of darkness

De gent

l'atracció d'allò desconegut

De retrats BiH

Enfrontant-nos a allò desconegut ens coneixem molt millor a nosaltres mateixos, i també a qui ens acompanya (en el cas del postgrau de fotoperiodisme, la Marta) donant aquests passos endavant en direcció contrària a la llum, a la seguretat i, per tant, al comfort immobilista... L'addicció generada per la curiositat i les ganes d'aprendre es pot superar de moltes maneres; la més racional, deixant-se endur per la mateixa.

Niretzat "postgrau"-aren onena zu ezagutzea izan zen, eta uste det asko ikasi genuen elkar, gu biok ta beste taldearen kideekin ere bai. Ez du balio hainbeste dirua, adoz, baina pena merezi izan zuen. Iraila arte!

[Aquesta és una escola abandonada de Mostar des de la que els franctiradors croates assetjaven la població bòsnia musulmana. Aprofundiré més en el tema després de festes al bloc de bòsnia, però em sembla imprescindible explicar això per a entendre millor la foto: els croates són cristians catòlics, i per aquesta raó, un cop dins de l'edifici vaig cercar creus entre les ombres. En vaig trovar un munt, però cap tan gran com aquesta, en la que es projecten també els fragments de vidres que encara aguanten als finestrals]

esclaus de la moda

abans compràvem la roba
i la destrossàvem usant-la;
ara ens l'ofereixen
ja bruta i estripada,
per a estalviar-nos la feina
cobrant-nos el treball

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

sopar de Festa Major

"3 Spectacular Cities Mounted on Cliffs"

A Hotelclub.com tenen un article en el que es parla de tres pobles espectaculars d'arreu que comparteixen la particularitat d'estar constrüits damunt de plans elevats.
Un d'aquests pobles és Castellfollit de la Roca, i dues de les fotos que empren per a il.lustrar-lo les han tret del meu compte flickr, amb la corresponent citació de crèdit (gràcies a la cual he trobat l'article). Els altres pobles que mencionen són Bonifacio, a Còrsega, realment espectacular, amb les seves muralles i torres de defensa, i Ronda, a Málaga que també mereix una visita, especialment pel seu pont nou.

supersticions oficialment reconegudes

Que jo sàpiga o que en sigui conscient ara mateix, tinc dues supersticions, o dit directament, manies:

- La primera és que no puc ratllar mai un dia al calendari fins que no s'ha acabat del tot definitivament, és a dir, fins que no passen de les dotze de la nit (encara que no cal que superin les dotze tots els rellotges de la casa, que posats a ser supersticiosos també podria ser). El motiu és que em sembla que si els ratllo mentre encara els estic vivint, és com si els estigués donant inconscientment per acabats, com si ja no poguessin donar més de si, i d'aquesta manera em condemno a mi mateix a no treure'n res més de profit del que n'hagi tret fins al moment. I per quatre dies que vivim, no està la cosa com per anar-los regalant perquè si. Bé, aquest és el raonament il.lògic; de lògic, òbviament no n'hi ha ja que sinó no seria una superstició.

- La segona és que no puc menjar amb poca llum. I no és que tingui por de ficar-me la forquilla a l'ull, és que vull disfrutar del que estic menjant al 100%, el que implica degustar-ho visualment. Això no inclou sopar a la llum de la lluna, ja que en aquest cas la màgia astral s'imposa de manera natural.

Bé, segurament en tinc més, però ara mateix no m'en recordo. A mesura que les vagi descobrint les aniré recopilant, i aquest post servirà de punt de partida.

allò que es diu

allò que diu tothom,
ho diu sense pensar-hi gaire

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

RAKIA, connecting people

Aquesta Rakia no és per a mi, era per regalar i ja forma part de la vida d'altres persones. La vaig dur en antiestètiques ampolles de plàstic. Un cop aqui vaig aconseguir aquestes de vidre, molt bé de preu (i també una garrafeta més adequada pels viatges, la receptora de la qual ja m'entén). En tornar a casa amb les noves ampolles, les vaig netejar una mica i les vaig deixar damunt de la taula. Vaig procedir a omplir-les amb l'ajuda d'un embut. Així, els elements necessaris es varen disposar gairebé sols: el sol, la persiana, les ampolles de rakia un cop plenes... només calia fer clic, com se sol dir (obviant les dificultats intrinseques de qualsevol fotografia, per senzill que pugui semblar-nos el resultat final...).
Per a qui no hagi tastat la Rakia, només dir-vos que és un licor destilat com ara l'orujo, que sol estar fet o bé de prunes o bé de de raïm, entre altres ingredients menys extesos. La Rakia d'aquestes ampolles està extreta de pells d'uva, i es nota per l'olor inconfusible de pansa que desprèn (força mitigada per l'olor a alcohol, tot s'ha de dir). Però el que fa especial la Rakia, més que la matèria prima de la que s'obté, és el caràcter sorprenentment social de la beguda... És cert, l'alcohol en general sol afavorir les relacions socials (o més aviat el contacte social, que un cop establert pot derivar en el millor o en el pitjor amb tota la gama intermitja de derivats que vulgueu), però la Rakia et dona un caràcter més afable, com si et predisposés a establir contacte amb els demès de manera més íntima i propera; A més, et manté despert, talment dugués cafeïna (o alguna altra xantina ;-) ).
En fi, qui l'hagi probada ja sabrà del que parlo, i qui no, quan viatgeu pels balcans trasteu-la i m'entendreu. Segurament us n'oferiran en alguna casa aleatòria a la que us dugui el vostre viatge. Llavors, no la rebutjeu. Tampoc us deixaran marxar sense acabar-vos-la, però valdrà la pena.

contra el que es diu

tots aquests mites infundats
es transmeten de boca en boca,
igual que altres enfermetats
infeccioses.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

Dormint la mona al parc - Bugojno, BiH

caravana de noces a Sarajevo

El panning no és perfecte, però observant les dues persones "amagades" es veu la "velocitat angular" a la que està tirada... realment era difícil, i el resultat és correcte.

A part d'això, m'agrada.

tornem

No ens queda gaire temps per a exprémer aqui a BiH, la vivències han estat moltes i el temps lliure molt poc, i a mes no ha coincidit gaires vegades amb una connexió a internet (i mai amb un teclat amb accents). Per tant tot el que hem passat aqui ho haurem d'anar escrivint i recordant un cop a casa, tranquilament, ajudats també pels imprescindibles apunts que ens serviran per a reconstruir el fets. Si no tingués ara mateix un calendari amb els pobles pels que hem passat, les entevistes que hem fet, i algunes de les situacions complicades en les que en hem trobat, no sabria ni el dia en el que estem, ni si ahir vaig fer el que em sembla recordar que va passar dilluns...

Tot just acabo de comencar a escriure i ja em comenten que tenim de marxar, 5 minuts per a dinar i tornem a la feina...

Doncs nomès dir això, que tornem amb tot el que hem après i viscut a les motxilles. Esperem que les furgonetes puguin amb tot aquest pes afegit, que per sort és molt...

saltadors al pont de Mostar

relació de forces

quan més t'ho diuen
més t'ho repenses,
i ho fas a la inversa
per la insistència.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

la meitat del viatge el duus a sobre amb tu

desbordat per les sensacions, després de tot el que he passat prefereixo no mirar endavant ni enrera... massa ocupat intentant treure el màxim de cada moment que passa, fraccionat en instants que ens deixen, multiplicat en dies que s'esbaeixen... intentant lluitar per a superar les pors i els impediments que ens posem a nosaltres mateixos...

punxem-nos la roda per a aprendre a canviar-la...

el cansament del cos ens diu que avui hem après, sinó estariem esgotats, pero nomès estem cansats, potser derruïts, pero tenim energies per a riure com mai, sense parar, sense voler-ho deixar... els paranys que anem trobant no son mes que reptes; tant si els podem vèncer com si no els convertim en acudits d'inici de festa (quan encara son frescos, inèdits i, sobretot, fan riure...) la meitat del que estem aprenent ja ho sabiem pero encara no n'erem conscients, l'altra metiat es el que encara no sabem malgrat creure tenir controlat...

la meitat del viatge el duiem amb nosaltres, al damunt, i l'anem sembrant als nostres peus a mesura que avancem...

qüestió d'imaginació

hi ha moltes maneres
de fer bé les coses
(i moltes més
de fer-les malament)

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

"timeline" de swurl, la nostra memòria visual

Fa dies vaig trobar un nova i, per a mi, fascinant aplicació web: swurl. En aquest lloc, després d'afegir les urls dels nostres comptes al flickr, youtube, digg... es genera una pàgina amb tots els posts, fotografies, videos, etc segons els anem publicant. Fins aqui no és res diferent al mugshot i altres webs, que ha ofereixen aquesta mena de recopilatoris, automatitzats, de bona part de les nostres aportacions a la xarxa. Però el que fa diferent a swurl és la pestanya "time line", una manera diferent de presentar tot aquest contingut segons l'anem generant.

A mode de "planning" anual, però orientant per a mirar enrera, amb una sola ullada recorres el teu passat visualment. A nivell pràctic això et pèrmet cercar en un instant quin cap de setmana, o bé quins dies exactes, vas compartir aquella meravellosa excursió a tuixén, per posar un exemple, més ràpidament que amb una agenda o amb un calendari de paret.

Però a més d'aquesta utilitat pràctica, el que trovo més fascinant és el seu funcionament com a "memòria històrica visual", una mena de diari visual anual, gràcies al qual en qualsevol moment podem mirar enrera i saber què estàvem fent fa 4 anys... amb una ullada veiem el nostre passat proper i el no tant recent, i a més en una aplicació del tot automatitzada, que no haurem de mantenir un cop configurada.

Llàstima de tenir tan temps la càmara amb la data equivocada. Tal i com vaig comprar-la, vaig deixar-hi la data que duia de fàbrica, primer perquè pensava que tampoc feia falta tenir aquesta informació al dia, i després més aviat per desidia, i això fins ben bé al juny d'aquest any. Les fotos em solen dur bons records, i ara em molesta no veure-les al dia real en el que vaig tirar-les: segons la meva "línia del temps", l'excursió a Tuixén va ser el 08 de Gener del 2007, quan en realitat vem difrutar-la el 3 de maig d'aquest any... (per sort, hi ha dues fotos d'Olympus E-3, que com que és de la Laia duia la data correcta, que així ho testimonien)

Però vaja, què fi farem, a veure si us feu un compte vosaltres, i almenys en els events que haguem compartit em podré orientar millor!

El meu timeline, que teniu en el bloc "personal" de la dreta, és doncs aquest: http://fcerdans.swurl.com/timeline

ja sóc al nivell 4!!

I no estic parlant d'un joc de rol.... avui m'han arribat els comentaris del professor del curs Nikon de fotografia digital.Entre les recomanacions, m'ha aconsellat: disparar molt en blanc i negre, per a centrar-me en la composició; i, tenint en compte les meves fotos, estudiar l'obra de Jacques-Henri Lartigue.

Ara estic doncs al quart i últim nivell. Un cop assimilats els conceptes d'aquest, ja només restarà el treball de final de curs, a escollir entre:

• Fotografía de paisaje natural.
• Fotografía de paisaje urbano (debe incluir alguna toma nocturna)
• Retrato (debe combinar luz natural, flash, interiores y exteriores)
• Reportaje (puedes escoger el tema que prefieras, pero las fotografías deben contar una pequeña historia)
• Fotografía experimental (puedes realizar y aplicar diferentes técnicas, pero no repetir la misma fotografía)

Últimamament tot és escollir entre diferents opcions, igual que la vida mateixa... jeje
Paisatge urbà i natural han estat els dos primers que he eliminat (Ara mateix necessito acció, però que no consisteixi en córrer perseguit per una vaca...). De retrats n'he fet molts aquestes setmanes de postgrau, i vull fer fotos noves per aquest treball. Estava doncs entre reportatge i experimental, però ja que vaig a bósnia a fer fotoperiodisme, segurament em decidiré a aprofitar un dels reportatges, tot i que, com sempre, tot depèn de les ganes que tingui de complicar-me la vida... De moment, a disfrutar-la!

Que divertit és dir NO, NO i NO

Feia temps que no disfrutava tant dient NO. Avui m'ha arribat una carta de telefònica en la que se'm demanava si consentia que fessin ús de les meves dades personals per a enviar-me propaganda, tan de seva pròpia com d'altres empreses. En el cas que no fos així, em convidaven a afirmar una, dues, tres o cap de les frases següents, segons el major o menor grau d'intimitat que em vingués de gust de tenir en el futur:

• No deseo que se trate mi dato de teléfono móvil de contacto para promocionar productos y servicios de Telefónica de España.
• No deseo que se trate mi dato de teléfono móvil de contacto para que Telefónica de España promocione productos y servicios de empresas distintas a ella.
• Me opongo a que se trate mi dato de teléfono móvil de contacto para enviar , a través de mensajes sms, publicidad sobre productos y servicios de Telefónica de España similares a los que inicialmente fueron contratados.

Tenia tres opcions, fer-ho per carta, per telèfon (gratuït) o bé en aquesta pàgina web:
www.telefonicaonline.com/consentimientomovil. He escollit aquesta útima opció perquè era la més ràpidament em permetia fer ús de la meva capacitat innata de dir NO (que tothom té però sembla que força atrofiada, pel que ens anem empassant sobretot aquests últims anys)

Per això només tenia de clicar a tres caselles, cadascuna al costat d'una d'aquestes afirmacions, i alliberar-me, així, de rebre unes quantes dotzenes de missatges publicitaris al mòvil, d'aquests que em fan tanta gràcia.

Per cert, si teniu el fixe a telefònica i encara no us ha arrivat la carta, només necessiteu entrar el número fixe i el núm del mòbil que veu donar de contacte en el seu moment, i podreu dir que NO tres vegades d'un sol cop. Bé, en realitat és NO, NO i ME OPONGO, però ja està bé, no?

La veritat, tot un plaer.

Pocket Mod: l'agenda de butxaca reciclable

Entre altres coses que me'nduré a bòsnia, estic preparant la que serà la meva primera Hipster PDA, i tot cercant informació sobre PDAs en paper, em vaig topar amb aquesta meravella del DIY: Pocket Mod.

En aquest lloc, fent servir una petita aplicació web 2.0, podeu confeccionar el vostre propi organitzador de butxaca en questió de segons, imprimir-lo en un full A4, i, tot seguint les instruccions, després d'un tall de tisora i uns blecs ja tindreu el vostre organitzador personal reciclable, de butxaca i gratis!

(categoritzo aquest post amb la nova etiqueta "tecnologia" perquè, malgrat tot, no deixa de ser tecnologia del paper... ja vindràn gadgets electrònics més endavant!)

salari

import mitjançant el qual
les masses proletàries
lloguem la nostra vida
en còmodes mensualitats

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

problema de lògica

Arrives al lloc on havies deixat el cotxe i et troves que han forçat la porta, blegant-la enfora per a poder-la obrir, i que en aquest procés han trencat també el vidre. El terra és ple de trossets d'aquest vidre laminat, que no es trenca en grans fragments com els d'abans. L'interior del cotxe és esquitxat de vidres també, la guantera és oberta i alguns papers que hi havia dins són per terra. Però no hi falta res. Ni la ràdio, ni algunes monedes sobreres, ni les guies que he comprat quan ja no em feien falta després de perdre'm per alguna comarca catalana (amb l'esperança de que a la propera em siguin útils). No només això, sinó que inclús hi ha objectes afegits, novetats que mai havien estat dins del cotxe: dues baretes de les de mesurar el nivell de l'oli. I la pregunta és, perquè dues?
Una, com ja se sap, la devien fer servir per a intentar obrir la porta, però és clar que no van saber-ho fer i van haver de tirar de força bruta... un cop a dins, per a què volien l'altra? la guantera no té pany, i per tant s'obre sense necessitat de forçar-la amb cap nivell d'oli, per molt que hom hagi agafat afició.
Exacte, per a engegar el cotxe. Si en duus una que, després de probar-la al pany, veus que no et funciona (o que no saps com fer-la anar), llavors que fas? Doncs molt senzill, obres el capó, agafes el nivell de l'oli directament del motor de la teva victima i ho proves amb aquest. Que divertit. I llavors intentes engegar el motor fins que el nivell queda talment un tirabuixó, doblegat en si mateix.
És que ja dic jo que en aquest país el que falta és formació, perquè ja em direu on podem anar a parar quan ni tan sols els lladres saben fer la seva feina amb eficiència... Al costat del meu, n'hi havia un altre amb el que havienseguit el mateix procediment: porta rebentada, vidres trencats, intent d'engegar-lo, i vinga cap a casa que no són capaços d'arrancar-lo.
I el que no els perdonaré mai és que deixessin el meu CD dels Ramones... que passa, que no els agraden o que?

moneda de canvi

hipotequem la nostra vida,
no la nostra casa,
per a tenir aquesta
i el cotxe dels diumenges.

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

conquestes socials

la dona treballa
i duu la casa;
l'home treballa i

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

Bones vacances!!

De bon viatge!

igualtat

es diu de la divisió
a parts iguals
i equivalents:
el 25% a elles
i la resta a ells

• Ferran Cerdans Serra
la dita a l'ull - 04/2008

"qualsevol temps passat fou pitjor"

Quan veiem les coses negres o tèrboles, moltes vegades mirem enrera per a fixar-nos tan sols en el millor d'entre tot el que hem passat, i d'aquesta manera compadir-nos de lo malament que ens va tot en el present... Perquè no fem al revés i cerquem moments difícils per a adonar-nos de lo bé que estem en l'actualitat? Aquest és el propòsit d'una llista que fa més d'un any que penja d'un taulell de suro al menjador de casa. Quan les coses sembla que vagin malament, la rellegeixo i tot sembla aparèixer de cop en les seva dimensió autèntica, relativa al total d'experiències acumulades. És llegir-la i riure, enriure'm de mi pel que passava aquest dia i també de les raons que em fan estar malament en el present.
La llista, que així en petit no es veu gaire bé, és la següent (en cursiva els comentaris actuals):

COSES QUE NO FUNCIONEN (07-04-07)
- Cotxe, robat i avariat (per a robar-me'l em van espatllar el contacte, el tenia al mecànic. Val a dir que posteriorment em va arribar una multa per estacionament indegut, ja que qui fos que el robés el va deixar al mig del carrer... per sort en reclamar me la varen treure)
- Fluorescent cuina fos (Cap problema si tingués llum natural per a veure-m'hi o diners per a comprar un altre fluorescent)
- Mail feina no va (això ja és més habitual, però l'email de la feina no m'anava des de feia dies)
- TV fosa (La TV va dir prou i es va fondre, no és que la miri gaire, però per a les películes si que la trobava a faltar: encara que les pogués veure per l'ordinador, per a mi res com veure-les en pantalla gran)
- Llibreta bloquejada (Una d'aquelles ocasions en les que la llibreta queda bloquejada i tens d'esperar a veure quan podràs passar per l'oficina)
- Tarjeta caducada (La meva última esperança aquell dia, treure diners amb la tarjeta per a comprar un fluorescent, entre altres coses, es va frustrar quan em vaig adonar que la tarjeta acabava de caducar de feia molt poc)
- Labavo WC sense tub (El tub del WC va petar i encara sort que hi era i vaig tancar el pas d'aigua. En dies posteriors vaig aconseguir arreglar la tassa auxiliar de l'altra punta del pis i almenys no tenis de visitar els bars de la zona tan habitualment)

És a dir, era dissabte a la tarda, no tenia diners en efectiu (això no apareix a la llista), ni per a sortir ni per a comprar el fluorescent de la cuina, tenia la llibreta i la tarjeta inoperatives, no podia mirar la tele, tampoc anar al WC, i encara menys agafar el cotxe per allunyar-me d'aquest cúmul de micro desastres... Què podia fer? Doncs, el primer de tot, agafar un paper i un boli (que curiosament funcionava!) i fer una llista per a quan, més endavant, veiés les coses més negres del que són.

I és que en realitat qualsevol temps passat fou pitjor, o, dit d'una altra manera: qui no s'alegra de respirar és ben bé perquè no vol!!